La campanya « Una llengua sense fronteres » impulsada actualment pels Angelets de la Terra ha permès proposar als ajuntaments de tot Catalunya mocions a favor del reconeixement oficial del català dins de la Unió Europea, així com de l’afirmació de la solidaritat entre els catalans del Nord. Aquesta campanya té com a objectiu afirmar la llengua catalana compartida, però també recordar els vincles naturals i històrics que uneixen els catalans, malgrat la frontera establerta pel Tractat dels Pirineus de 1659. Es tracta d’una iniciativa unitària i transversal que permet superar les divisions polítiques. Els càrrecs electes municipals s’han reunit entorn d’objectius comuns: la preservació de la llengua catalana i l’enfortiment dels lligams entre catalans més enllà de la frontera. Molts consistoris han aprovat aquestes mocions per unanimitat, amb el vot conjunt de majories i oposicions per una causa compartida. Aquesta campanya s’inscriu en la continuïtat de les Trobades sense Fronteres de Municipis Catalans i del Llibre Blanc de Catalunya Nord, organitzats pels Angelets de la Terra, així com de les mobilitzacions, festivals i exposicions realitzats amb els ajuntaments després de l’1 d’octubre de 2017. L’objectiu de les mocions aprovades en ple municipal és recordar que la unitat cultural i lingüística continua essent una eina essencial de cohesió i de desenvolupament davant dels reptes que s’anuncien. «Les fronteres són les cicatrius de la història, i els Angelets de la Terra treballem per curar els traumes que han generat. Hem imaginat la campanya “Una llengua sense fronteres” perquè el català és una eina poderosa per cosir les ferides i tornar a reunir el poble que la frontera ha separat», Ramon Faura, president dels Angelets de la Terra. 1 – Mocions dels ajuntaments de Catalunya Nord per al reconeixement oficial del català per part de la Unió Europea A Catalunya Nord, l’any 2025 ha estat marcat per una mobilització institucional sense precedents. Sota l’impuls dels Angelets de la Terra, molts municipis nord-catalans han aprovat una moció de suport al reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. Aquesta campanya iniciada el mes de juny de 2025 encara no ha finalitzat. Les comunitats de municipis del Rosselló-Conflent i dels Pirineus Catalans han obert el camí aprovant per unanimitat la moció proposada pels Angelets de la Terra. Aquesta moció demana al govern francès que doni suport al reconeixement oficial del català a escala europea. Recorda que el català és parlat per més de 10 milions de persones a Europa, que és llengua oficial a Andorra, cooficial en diversos territoris de l’Estat espanyol, i que està reconegut per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. També destaca que el govern espanyol ha sol·licitat formalment a la Unió Europea l’atorgament d’un estatus oficial al català, una iniciativa que reforçaria la diversitat cultural europea i la dignitat dels parlants de català. 2- Mocions dels ajuntaments de la Catalunya Sud en suport als ajuntaments de la Catalunya Nord A finals de l’estiu del 2025, els Angelets de la Terra van estendre la seva campanya de mocions als municipis de la Catalunya Sud, amb la voluntat de donar continuïtat i ressò a la mobilització iniciada al nord. L’objectiu: compartir la lluita per la llengua comuna, enfortir els llaços en una Europa sense fronteres i esborrar les barreres estatals que separen un mateix poble. La moció de suport, aprovada per molts municipis sud-catalans, expressa la solidaritat amb els catalans del nord en la seva crida al govern francès perquè defensi el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. També manifesta l’agraïment dels ciutadans del sud envers la Catalunya Nord, que va mostrar un ampli suport popular i institucional durant la repressió que va seguir el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Llista dels ajuntaments de Catalunya que han aprovat aquesta moció: Alt Camp Alió Milà (El) Montferri Riba (La) Rodonyà Rourell (El) Alt Penedès Granada (La) Alta Cerdanya Bolquera Èguet Eina Er Estavar Font-romeu, Odelló i Vià Guingueta d’Ix (La) Naüja Vallcebollera Alta Ribagorça Vall de Boí Alt Empordà Bàscara Biure Cabanelles Cadaqués Cantallops Darnius Espolla Figueres L'Armentera Lladó Llançà Navata Palau de Santa Eulàlia Port de la Selva (El) Sant Miquel de Fluvià Sant Climent Sescebes Sant Pere Pescador Saus, Camallera i Llampaies Vila-sacra Vilafant Vilabertran Alt Urgell Organyà Ribera de l'Urgellet Anoia Bruc (El) Calaf Copons Òdena Veciana Baix Camp Borges del Camp Vinyols i els Arcs Baix Ebre Aldea (L’) Ametlla de Mar Roquetes Baix Empordà Begur Bellcaire d’Empordà Corçà Colomers Foixà Pals Sant Feliu de Guíxols Tallada d'Empordà Vall-Llobrega Baix Penedès Banyeres del Penedès Sant Jaume dels Domenys Baixa Cerdanya Alp Bellver de Cerdanya Das Fontanals de Cerdanya Ger Lles de Cerdanya Montellà i Martinet Prats i Sansor Puigcerdà Bages Aguilar de Segarra Calders Manresa Mura Rajadell Berguedà Berga Borredà Guardiola de Berguedà Nou de Berguedà (La) Olvan Pobla de Lillet Puig-reig Gósol Capcir Angles (Els) Formiguera Font-rabiosa Matamala Puigbalador Real Conca de Barberà Espluga de Francolí Conflent Aiguatèbia i Talau Cabanassa (La) Castell Caudiers de Conflent Censà Cornellà de Conflent Eus Finestret Fontpedrosa Glorianes Llaguna (La) Masos (Els) Mont-Louis Nyer Oleta i Èvol Orellà Pi Planès Ralleu Rià i Cirac Rodès Sant Pere dels Forcats Sautó Vallestàvia Vernet Vilafranca de Conflent Fenolleda Bellestar Fenollet Montalbà Garrigues Cogul (El) Garrotxa Argelaguer Preses (Les) Riudaura Sant Jaume de Llierca Tortellà Gironès Bescanó Bordils Campllong Canet d'Adri Juià Sant Gregori Sant Julià de Ramis Lluçanès Lluçà Prats de Lluçanès Sant Martí d'Albars Maresme Canet de Mar Arenys de Mar Sant Cebrià de Vallalta Moianès Castellcir Collsuspina Santa Maria d’Oló Montsià Godall Noguera Avellanes i Santa Linya (Les) Àger Albesa  Bellcaire d’Urgell Tiurana Osona Balenyà Espinelves Manlleu Montesquiu Orís Sant Julià de Vilatorta Sant Vicenç de Torelló Santa Maria de Besora Seva Sora Tavertet Vic Viladrau Pallars Jussà Salàs de Pallars Torre de Capdella Pallars Sobirà Esterri de Cardós Pla de l'Estany Sant Miquel de Campmajor Vilademuls Pla d'Urgell Fondarella Palau d'Anglesola Vilanova de Bellpuig Priorat Masroig Ulldemolins Ripollès Campdevànol Molló Planoles Queralbs Sant Joan de les Abadesses Ribera d’Ebre Ascó Flix Móra d'Ebre Palma d'Ebre Rosselló Alenyà Argelers Bages Banyuls dels Aspres Barcarès (El) Brullà Bula d’Amunt Bulaternera Calmelles Cameles Cànoes Casafabra Cases de Pena Castellnou dels Aspres Cervera de la Marenda Clairà Corbera Corbera-les-Cabanes Cornellà de la Ribera Cornellà del Bercol Espirà de l'Aglí Estagell Forques Illa Llauró Millars Montoriol Nefiac Oms Òpol i Perellós Paçà Palau-del-Vidre Pesillà de la Ribera Portvendres Prunet i Bellpuig Queixàs Ribesaltes Salelles Salses Sant Andreu Sant Cebrià de Rosselló Sant Feliu d'Amunt Sant Feliu d'Avall Sant Genís de Fontanes Sant Joan la Cella Sant Marçal Sant Miquel de Llotes Sant Nazari de Rosselló Santa Coloma de Tuïr Soler (El) Sureda Talteüll Terrats Toluges Torderes Torre del Bisbe Trasserra Trullars Tuïr Vilamulaca Segarra Sanaüja Segrià Massalcoreig Vilanova de la Barca Selva (La) Arbúcies Osor Riells i Viabrea Sant Hilari Sacalm Sant Julià del Llor i Bonmatí Santa Coloma de Farners Sils Susqueda Vilobí, Salitja i Sant Dalmai Solsonès Lladurs Llobera Pinell de Solsonès Sant Llorenç de Morunys Tarragonès Pobla de Montornès Terra Alta Prat de Comte Urgell Fuliola (La) Preixana Vilagrassa Vallès Occidental Matadepera Rellinars Vallès Oriental Cardedeu Garriga (La) Bigues i Riells del Fai Sant Antoni de Vilamajor Santa Maria de Palautordera Vallespir Arles Banys i Paladà Ceret Costoja Morellàs i les Illes Sant Joan de Pladecorts Tec (El) Aquesta campanya conjunta entre el nord i el sud és molt més que un gest simbòlic: és un acte de fraternitat i coherència històrica. Recorda que la llengua catalana uneix aquells que la frontera separa, i que, afirmant-la com a llengua de cooperació i desenvolupament, els municipis catalans posen les bases d’un futur compartit, més fort i més positiu. La campanya de mocions continua oberta.Per rebre el model de moció i poder sotmetre-la a votació en el vostre ple municipal, contacteu-nos a: info@angeletsdelaterra.com

La publicació del Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord per part de l’associació cultural Angelets de la Terra representa un punt d’inflexió en la reflexió col·lectiva sobre el futur de la llengua catalana al departament dels Pirineus Orientals. Aquest document, concebut com una eina de diagnòstic i d’acció, respon a una doble necessitat: d’una banda, posar en evidència la precarietat de la situació actual de l’ensenyament del català; de l’altra, oferir als responsables polítics i als agents educatius un conjunt de propostes concretes que facin possible un canvi de paradigma. El text ha estat molt ben rebut pels càrrecs electes locals, que han reconegut tant la serietat del diagnòstic, com la urgència de revertir un retard que situa la Catalunya del Nord molt per darrere d’altres territoris de França on les llengües regionals han experimentat un desenvolupament significatiu dins el sistema públic.   Aquest llibre blanc és la continuació lògica d’un procés començat el 2021 amb la primera edició del Llibre blanc de Catalunya Nord, que agrupava 55 municipis, i que va ser reforçat el 2022 amb una segona edició que aplegava 115 ajuntaments dels 198 municipis catalans del departament. Aquells dos documents abordaven la política cultural catalana en general i proposaven 55 mesures que les municipalitats podien implementar en favor de la llengua, la cultura, el patrimoni i la cooperació transfronterera. El Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord del 2025 és també la continuació del moviment institucional generat per les mocions a favor del reconeixement oficial del català a la Unió Europea i de la demanda al Govern francès perquè hi doni suport, mocions redactades pels Angelets de la Terra i aprovades per nombrosos ajuntaments de la Catalunya del Nord. Amb aquesta nova publicació, els Angelets aprofundeixen en un àmbit fonamental i, fins ara, poc estructurat: la transmissió escolar del català, una peça clau per assegurar la vitalitat i el futur de la llengua al nostre territori. Un diagnòstic alarmant: una oferta educativa insuficient i desfasada El punt de partida d’aquest llibre blanc és un diagnòstic clar i documentat: l’ensenyament del català a la Catalunya del Nord no respon a les demandes de la població ni s’ajusta als estàndards de desenvolupament observats en altres regions de França amb llengües pròpies. Aquest retard és especialment evident quan es compara amb situacions com la del País Basc o la de Còrsega, on les polítiques lingüístiques han avançat notablement gràcies a una aposta decidida pel model bilingüe. Segons les dades del Consell Acadèmic de les Llengües Regionals per al curs 2024-2025: ·   Només el 6 % dels alumnes del departament segueixen un itinerari bilingüe o immersiu.·   Menys de l’1 % dels estudiants de batxillerat mantenen un ensenyament bilingüe.·   No hi ha cap institut amb línia immersiva, després que el projecte de centre immersiu a Perpinyà fos bloquejat per la municipalitat. Aquestes xifres posen la Catalunya del Nord a la cua del país en matèria d’ensenyament de llengües regionals. En canvi, al País Basc, més de la meitat de l’alumnat segueix un ensenyament bilingüe o immersiu, gràcies a una estructura consolidada i un consens institucional ampli. A Còrsega, el Pla Lingua 2020-2030 té com a objectiu la generalització progressiva del bilingüisme dins del sistema públic i ja han multiplicat el nombre de seccions bilingües en pocs anys. El contrast és flagrant: mentre territoris amb llengües pròpies han pres decisions polítiques estructurals i han dotat els centres educatius dels recursos necessaris, la Catalunya del Nord continua depenent d’iniciatives fragmentades i d’una voluntat institucional insuficient. Un desfasament injustificable davant d’una demanda popular elevada Un dels punts centrals del Llibre blanc és la constatació que el problema no és la falta de suport social. Ja l’any 2015, una enquesta mostrava que el 76 % de la població dels Pirineus Orientals es declarava favorable a l’ensenyament sistemàtic del català a l’escola. Aquesta tendència no ha disminuït: les famílies continuen desitjant un ensenyament bilingüe que ofereixi als seus fills competències lingüístiques adaptades a un territori naturalment bilingüe i a un espai econòmic transfronterer en què el català obre portes. La contradicció entre demanda i oferta és, doncs, profunda: mentre la població reclama més català a l’escola, l’administració educativa manté un sistema que limita de manera dràstica l’accés a un aprenentatge de qualitat. El resultat és que moltes famílies es veuen obligades a desplaçar-se a altres municipis o, fins i tot, a inscriure els fills en escoles immersives privades amb un ús social i escolar més intens del català, com les escoles La Bressola. Aquest fenomen, que genera desigualtats d’accés, evidencia l’absència d’un model públic estructurat. Els fonaments legals existeixen: només cal voluntat política El Llibre blanc destaca que el marc jurídic francès no impedeix el desenvolupament de l’ensenyament bilingüe. Al contrari: ·   La Llei Molac (2021) garanteix el dret dels alumnes a aprendre una llengua regional.[i]·   La circular de 2017 defineix el model de paritat horària per a les seccions bilingües. A França, una circular és un document administratiu emès pel Ministeri d’Educació Nacional que té com a funció donar instruccions sobre com s’han d’aplicar les lleis i els reglaments dins dels centres educatius.·   La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, encara que França l’hagi ratificat parcialment, reconeix la necessitat de protegir i promoure aquestes llengües. El problema no és, per tant, legal, sinó de decisions administratives i polítiques. Els territoris que han avançat ho han fet a través de compromisos forts entre col·lectivitats territorials, departaments, regions i acadèmies. La Catalunya del Nord necessita aquest mateix tipus de coordinació i de voluntat conjunta. L’objectiu: un territori bilingüe l’any 2040 El Llibre blanc proposa un horitzó ambiciós, però assumible: fer de la Catalunya del Nord un territori plenament bilingüe d’aquí al 2040. Aquest objectiu es basa en tres pilars principals: 1. Generalització de les seccions bilingües a totes les escolesEs tracta que, en un termini raonable, tots els municipis del departament disposin d’almenys una línia bilingüe pública amb paritat horària. El model, provat a Bretanya, Occitània, Còrsega i el País Basc, ha demostrat ser pedagògicament sòlid i socialment integrador. 2. Continuïtat educativa fins al batxilleratMolts alumnes que comencen el bilingüisme a infantil no poden continuar-lo al col·legi o al liceu per manca d’oferta. El Llibre blanc reclama una continuïtat real fins al final de la secundària, condició indispensable per formar ciutadans realment bilingües. 3. Creació de centres o línies immersivesAllà on la demanda sigui majoritària, es proposa la creació de línies immersives públiques, especialment en zones urbanes amb població diversa. Aquest model ha generat resultats acadèmics excel·lents en altres territoris. El paper essencial dels ajuntaments Angelets de la Terra insisteix que els municipis tenen un paper decisiu, ja que són ells qui sol·liciten l’obertura de seccions bilingües. El Llibre blanc aclareix un punt sovint desconegut: una línia bilingüe no genera cap cost directe per al municipi, ja que: ·   els mestres són proporcionats i remunerats per l’Educació Nacional,·   el material pedagògic bàsic també hi està inclòs, i·   el funcionament ordinari de l’escola no canvia. A més, quan una escola del municipi no ofereix un programa bilingüe i les famílies escolaritzen els fills en un poble veí que sí que en té, el municipi sense oferta es veu obligat a pagar el forfet escolar.[ii] Des d’una perspectiva econòmica, pedagògica i territorial, l’obertura d’una secció bilingüe és, doncs, una decisió beneficiosa. El Llibre blanc ofereix als ajuntaments: ·   el procediment administratiu complet per demanar una línia bilingüe,·   models de cartes,recomanacions de comunicació amb les famílies, i·   informació estadística per reforçar la demanda. Aquest document arriba després de la moció presentada al juny del 2025 per al reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea, aprovada per gairebé la meitat dels municipis del departament. El compromís lingüístic municipal, per tant, s’inscriu en una dinàmica més àmplia. Els beneficis del bilingüisme: una aposta pel futur El Llibre blanc recull nombrosos estudis que demostren els avantatges del bilingüisme en múltiples àmbits. 1. Beneficis cognitiusEls nens bilingües desenvolupen millor:·   l’atenció selectiva,·   la memòria de treball,·   la flexibilitat cognitiva, i·   la capacitat de resolució de problemes.Aquests beneficis no són específics del català, sinó del bilingüisme en general. 2. Beneficis culturals i socialsEl bilingüisme enforteix el sentit d’arrelament al territori i alhora facilita la integració de les famílies nouvingudes, que descobreixen una llengua i una cultura locals obertes i inclusives. 3. Beneficis econòmicsLa Catalunya del Nord es troba al centre d’un espai econòmic transfronterer dinàmic: Girona, Figueres i Barcelona són nodes d’activitat importants. El català és un avantatge professional concret en sectors com el comerç, el turisme, el transport, la recerca mèdica, la cultura o les empreses tecnològiques. Una eina de treball per a càrrecs electes, famílies i centres educatius El Llibre blanc no és només un diagnòstic, és sobretot un instrument pràctic destinat a tots els actors implicats. Inclou: ·   una guia pas a pas per obrir una secció bilingüe,·   un repàs dels texts legals vigents,·   una síntesi de la recerca pedagògica sobre el bilingüisme,·   dades detallades per municipis,·   recomanacions sobre com presentar el projecte a les famílies, i·   una explicació clara del funcionament de la paritat horària. Aquest caràcter pràctic és una de les raons per les quals el document ha estat àmpliament elogiat pels càrrecs electes del departament. El català: una llengua europea a defensar El Llibre blanc situa el context nord-català en una perspectiva europea. El català és la llengua oficial en diversos territoris (o bé n’és l’única o bé ho és juntament amb altres llengües) i forma part de la diversitat lingüística reconeguda per Europa. El seu ensenyament a la Catalunya del Nord contribueix a: ·   reforçar la cohesió cultural entre les dues bandes dels Pirineus,·   conservar un patrimoni europeu, i·   facilitar la cooperació econòmica transfronterera. Promoure l’ensenyament del català a França és, en certa manera, contribuir a la pluralitat cultural d’Europa. Una oportunitat històrica per transformar el futur de la llengua catalana a la Catalunya del Nord La Catalunya del Nord es troba davant una oportunitat excepcional per avançar cap a un model educatiu modern, bilingüe i inclusiu. El Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord ofereix les eines necessàries per transformar un diagnòstic preocupant en una acció col·lectiva. La clau del futur de la llengua catalana no és només institucional o administrativa: és educativa. L’ambició d’arribar al 2040 amb un territori plenament bilingüe és perfectament realista si hi ha voluntat política, implicació municipal i mobilització de la comunitat educativa. El Llibre blanc mostra que aquest camí és possible, necessari i urgent. Hem de formar professorat i demanar als directors dels centres escolars que situïn el català al centre del projecte educatiu. Fins ara, la llengua ha estat sovint relegada a un paper secundari; és hora de convertir-la en un element estructural de l’ensenyament i del territori. Ramon FauraPresident d’Angelets de la Terra Ausiàs VeraProfessor de català en l’ensenyament públic bilingüe a la Catalunya del Nord   [i] Vegeu aquest apunt de l’RLD blog. [ii] El forfet escolar és l’import que cada ajuntament ha de transferir a un altre municipi o a un centre privat per finançar l’escolarització d’un infant que resideix al seu territori.

Un projecte aglutinador, una difusió de creacions i trobades, obert a tothom. Des d’octubre de 2025, al nord de Perpinyà, ha nascut a Ribesaltes un projecte de centre cultural català ambiciós i aglutinador, situat en un gran mas a prop de la sortida núm. 41 de l’autopista i de l’aeroport. A iniciativa de la família FAURA i de l’associació Angelets de la Terra, aquest espai encarna una catalanitat viva, oberta i moderna. Es tracta d’un espai compartit, dedicat a l’exposició permanent de les obres de l’artista pintor Ramon FAURA-LLAVARI (1945-2022) i als projectes d’associacions, artistes i ciutadans que vulguin fer viure una cultura catalana oberta al món. Aquest centre cultural, concebut com un poble, serà un espai únic, un viver d’iniciatives on totes les bones voluntats podran desenvolupar projectes relacionats amb la catalanitat: cultura, llengua, arts, música, teatre, patrimoni, gastronomia... Cada sis mesos s’editarà un programa d’activitats que combinarà convivència, festivitats i reflexió. Els visitants també hi podran venir simplement per gaudir del gran pati interior, llegir un llibre a l’ombra dels plàtans majestuosos o escoltar música... com a la plaça d’un poble que ha sabut conservar la seva ànima. Un centre obert, independent i col·laboratiu El Centre Cultural de Ribesaltes oferirà un marc ideal per al desenvolupament de projectes culturals, artístics i associatius. Pensat com una eina al servei de Catalunya Nord i dels seus habitants, permetrà a totes les estructures que vulguin treballar per la catalanitat actuar amb plena independència, tot beneficiant-se d’un suport logístic de qualitat: cessió d’espais i equipaments, suport en comunicació, coordinació global per part dels Angelets de la Terra, etc.Aquest centre no serà un organitzador d’espectacles pròpiament dit, però acollirà aquells que vulguin crear-hi esdeveniments, oferint-los un espai adequat, un acompanyament personalitzat i demanant una participació adaptada als mitjans de cadascú. Una catalanitat moderna, inclusiva i connectada Des de fa més de 25 anys, els Angelets de la Terra treballen per la difusió de la cultura catalana mitjançant accions destacades: la penya de l’USAP, una revista bilingüe, festivals, homenatges a Joan Pau Giné, exposicions fotogràfiques, mobilitzacions pels presos polítics catalans, l’edició del Llibre Blanc de Catalunya Nord (amb la participació del 60% dels ajuntaments), trobades biennals entre ajuntaments del nord i del sud de Catalunya, o la coordinació d’un col·lectiu de més de 100 músics nord-catalans que canten en català. El centre de Ribesaltes serà la continuació de la dinàmica generada pels Angelets de la Terra, amb l’objectiu de: Reforçar els vincles entre catalans del nord i del sud dels Pirineus Posar en valor la història i les tradicions catalanes Fomentar la creació artística en català Donar visibilitat a altres cultures minoritzades o nacions sense estat (bretons, occitans, cabils, maputxes, tibetans...) Una programació anual rica i accessible a tothom El centre s’articularà al voltant de quatre eixos principals: Posar en valor l’obra del pintor Ramon Faura-Llavari (1945-2022) S’instal·larà una exposició permanent en un espai museístic dedicat. Aquest artista, que va viure a Barcelona, Perpinyà, Tautavel i Sant Cebrià, va exposar a tot Europa, va vendre més d’un miler de teles i va exposar, entre d’altres, amb Salvador Dalí. La seva obra és la raó de ser del centre cultural i servirà de fil conductor al projecte. Proposar una programació cultural variada Música, teatre, dansa, arts visuals, cinema, literatura... El centre serà un lloc viu on es desenvoluparan espectacles, exposicions, conferències, tallers, projeccions i residències d’artistes. El centre també proposarà un estudi d’enregistrament, escenaris oberts, un espai de projecció i residències de músics i artistes de tots els Països Catalans. Compartir els espais amb associacions, comerciants, professionals i ciutadans Un espai de coworking estarà obert a les associacions locals, artistes, estudiants, autònoms, comerciants del territori,... Les sales del centre podran ser utilitzades per diverses estructures per a reunions, esdeveniments o tallers. El pati interior podrà ser utilitzat per organitzar representacions, mercats de productors,... El projecte del centre cultural serà en permanent construcció, segons les propostes i trobades. Crear intercanvis culturals amb els Països Catalans i més enllà Gràcies a la xarxa desenvolupada pels Angelets de la Terra des del 2001, el centre serà un eix cultural entre Catalunya Nord i Sud, però també un punt de trobada i d’intercanvi amb altres cultures minoritzades i nacions sense estat. Infraestructures polivalents Amb més de 1100 m² d’edificis i aproximadament 1,5 hectàrees de terreny, el Centre Cultural té per objectiu oferir, amb la participació d’actors locals: Un museu (Museu Faura) i espais d’exposició permanent i temporal Una sala polivalent de 248 m² per a concerts, espectacles, projeccions, etc. Un espai coworking i biblioteca, amb documentació en català i francès Tallers per a les arts plàstiques, la dansa, la música i el teatre Un espai Penyes USAP / Dragons / Barça per a la retransmissió de partits Un jardí compartit, un espai infantil, un escenari exterior i un racó de lectura Sales de conferències, espai multimèdia i eines tecnològiques Equipaments adaptats per a persones amb mobilitat reduïda Etc.   Un centre que posa la convivència al cor del seu projecte El centre posarà un èmfasi especial en l’acollida de totes les generacions: infants, famílies, gent gran, catalans d’origen o “nous catalans”, catalanoparlants o persones que encara no parlen català. Serà un lloc de transmissió i d’intercanvi intergeneracional, on cadascú podrà trobar-hi el seu lloc. Els principis fundadors del projecte: Obertura, inclusió i respecte per la diversitat Compartició, cooperació i intel·ligència col·lectiva Tradició i innovació Ecologia i sostenibilitat Neutralitat, laïcitat i solidaritat Festa i convivència   Un viver d’idees innovadores per dinamitzar la catalanitat Aquest centre cultural vol ser molt més que un simple lloc associatiu o un museu. És un projecte de societat, un focus d’energies creatives, i un motor per a la catalanitat del segle XXI. Tant si sou artista, voluntari, docent, empresari, artesà com si simplement sou una persona curiosa: aquest centre us necessita per créixer. Uneix-te a nosaltres per fer viure, transmetre i reinventar la cultura catalana!

✔ 15 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Capcir, Cerdanya, Conflent, Garrotxa, Lluçanès, Maresme, Pla de l'Estany, Rosselló, Selva, Urgell, Vallespir, Vallès Oriental, Gironès✔ 75 ajuntaments participen en aquestes Trobades sense fronteres: 40 ajuntaments han confirmat la seva presència a la quarta trobada. Sigues-ne!✔ 37 ajuntaments de Catalunya Sud: Arbúcies, Argelaguer, Bàscara, Bordils, Campllong, Campdevànol, Cabanelles, Cabanes, Canet de Mar, Cantallops, Capmany, Castelló d'Empúries, Cornellà del Terri, Darnius, Espolla, La Fuliola, Gombrèn, Les Preses, Lladó, Llançà, Malla, Manlleu, Mieres, Montesquiu, Olot, Ordis, Osor, Riudaura, Riudellots de la Selva, Roses, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Climent Sescebes, Sant Hilari Sacalm, Sant Julià de Ramis, Sant Martí d'Albars, Sant Quirze de Besora,Santa Coloma de Farners, Sarrià de Ter, Torroella de Fluvià, Verges, Vilablareix.✔ 38 ajuntaments de Catalunya Nord: Alenyà, Argelers, Cases de Pena, Cànoes, Ceret, Cervera de la Marenda, Clairà, Corbera, Cornellà del Bercol, Èguet, Espirà de l'Aglí, Estavar, Eus, Finestret, Fontpedrosa, Font-rabiosa, La Guingueta d'Ix, La Menera, Morellàs i les Illes, Òpol i Perellós, Palau-del-Vidre, Perpinyà, Pesillà de la Ribera, Portvendres, Reiners, Sant Andreu de Sureda, Sant Cebrià de Rosselló, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall, Sant Genís de Fontanes, Sant Llorenç de la Salanca, Sant Nazari de Rosselló, El Soler, Sureda, Toluges, La Torre del Bisbe, Tuïr, Vilafranca de Conflent.✔ 1 Comunitat de comunes: Pirineus Catalans (Capcir-Alta Cerdanya) Les Trobades sense Fronteres dels Municipis Catalans són reunions organitzades entre municipis catalans a banda i banda dels Pirineus, que inclouen pobles del Principat de Catalunya i de la Catalunya Nord. L'objectiu d'aquestes trobades és "esborrar les fronteres mentals" i treballar en projectes comuns per establir una relació fluida entre els catalans del nord i del sud. Aquests esdeveniments tenen com a objectiu restablir els vincles culturals i lingüístics entre les comunitats catalanes d'ambdós costats de la frontera francoespanyola. Els Angelets de la Terra són una associació cultural, creada el 2001 a Perpinyà, que promou la llengua i els vincles amb la resta del país. Inicialment, era un club de seguidors de l'USAP, després un col·lectiu de músics amb 275 cançons enregistrades en català i ara un col·lectiu de comunes. "Pensem que això ens ajudarà a enfortir els vincles i a esborrar una frontera mental que bloqueja les dinàmiques comunes. Si volem normalitzar unes relacions que haurien de ser naturals, com ho han estat durant segles, hem d'organitzar trobades catalano-catalanes, no francoespanyoles", expliquen els Angelets de la Terra. Els alcaldes i regidors presents van signar una carta comuna, expressant la voluntat d'enfortir els vincles i continuar amb aquestes trobades. Aquest document insta els ajuntaments a designar una persona encarregada de desenvolupar els intercanvis entre el nord i el sud, convidar els elegits dels municipis amics a les celebracions oficials, organitzar sortides per enfortir els vincles i promoure la llengua, la cultura, la història i la identitat comunes amb projectes destinats a esborrar la frontera mental. Per iniciar els intercanvis, els speed meetings organitzats en cada Trobada permeten a cada ajuntament crear vincles amb tres altres ajuntaments de l'altre costat de la frontera. Els representants dels municipis també participen en taules rodones sobre diferents temes: economia, intercanvis culturals, ensenyament de la llengua catalana i història comuna. L'objectiu és debatre i definir les necessitats, les eines i el paper de cada municipi per desenvolupar projectes d'interès comú que van més enllà dels agermanaments clàssics. Les representacions musicals en català dels músics del col·lectiu dels Angelets de la Terra animen cada Trobada amb cantants com Joan Ortiz, Maxime Cayuela, que va conquerir tota Catalunya amb la seva interpretació de "Tant com me quedarà" a The Voice Kids, així com Julien Leone, que va triomfar al programa Eufòria de TV3, i el grup Llamp te frigui. Programa de les Trobades sense Fronteres 10h00 > Esmorzar / signatura de la carta / acreditacions / comencen les entrevistes de tots els participants (vídeos) Música amb el Col·lectiu Angelets de la Terra: Foto de grup amb tots els participants i organitzadors 10h40 > Discursos de benvinguda de l'alcalde i dels Angelets de la Terra 11h00 > Torn de paraula per explicar els intercanvis realitzats des de la primera Trobada sense fronteres 11h30 > Taules rodones per debatre sobre intercanvis escolars, esportius, culturals, economics,... 12h00 > Reunions curtes (« speed meeting ») entre ajuntaments (4 reunions de 10 minuts per cada ajuntament) 13h30 > Pica-pica Música amb el Col·lectiu Angelets de la Terra 14h30 > Cloenda de la trobada Es necessari enfortir els lligams entre la Catalunya del Nord i del Sud. L'associació cultural dels Angelets de la Terra considera que l'àmbit municipal és el més adaptat per aconseguir aquest repte. En el marc del nostre projecte de Llibre Blanc de la Catalunya Nord vam comprovar que els ajuntaments que tenen lligams amb ajuntaments de l'altra banda de la frontera tenen una visió més ampla del que pot significar ser català, fora del marc regional imposat pels estats.    Durant cada Trobada s'entrevisten els càrrecs electes presents i aquests vídeos es difonen a les xarxes socials: No és imprescindible saber parlar català per participar-hi, ja que els organitzadors estan disposats a ajudar a fluïdir els intercanvis si cal. Moltes alcaldies ja han participat en aquestes trobades, que van començar el desembre de 2023. La xarxa de municipis catalans sense fronteres que impulsen els Angelets de la Terra pretén donar continuitat i reforçar la gran ona de solidaritat generada per part dels municipis de la Catalunya Nord, després de l'U d'Octubre de 2017. Volem generalitzar els lligams fomentant projectes culturals, esportius, escolars, econòmics, turístics, etc. A més llarg termini, l'objectiu és ampliar l'àmbit de cooperació a tota la societat civil, per esborrar les fronteres mentals, físiques i lingüístiques. L'anàlisi de les mancances i dels fracassos, malgrat les necessitats i l'intères que tots tenim ens porta a concloure que és desitjable imaginar noves maneres de fer, sempre alternatives al marc imposat pels estats que reparteixen les subvencions europees. No es tracta de considerar els intercanvis entre municipis com uns agermanaments amb municipis estrangers, encara que siguin a França i Espanya. Els Angelets de la Terra vam organitzar la primera “Trobada sense fronteres de municipis Catalans”, el dissabte 9 de desembre de 2023, a Sant Cebrià de Rosselló. En aquesta ocasió, els càrrecs electes de la cinquantena de municipis catalans del Nord i del Sud presents van signar la carta comuna i van començar a establir nous vincles. Quins són els orígens i objectius de les Trobades sense Fronteres de Municipis Catalans? L'any 2022, l'associació cultural dels Angelets de la Terra va fer una enquesta entre els municipis de la Catalunya Nord que va posar de manifest llur voluntat de generalitzar els intercanvis amb la resta de Catalunya. El 39,3% va respondre sí a la pregunta: «Feu intercanvis amb un o més municipis de la resta dels Països Catalans?» El 72,7% va respondre sí a la pregunta: «Us agradaria organitzar actes per facilitar les trobades entre els càrrecs electes de la Catalunya Nord i Sud?» Arran d'això, els Angelets de la Terra van començar a crear un col·lectiu de municipis de sud-catalans amb l'objectiu de crear vincles entre aquest col·lectiu que ja compta amb la participació de 50 municipis sud-catalans i els 115 municipis nord-catalans que participen en el Llibre Blanc de Catalunya Nord amb 55 propostes a favor de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes (editat pels Angelet en juny de 2021 i juny de 2022). Amb què es comprometen els municipis que signen la carta? 1- Votar en un Ple Municipal la nostra participació en el projecte dels «Municipis sense fronteres» destinat a refermar els lligams entre la Catalunya del Nord i del Sud. 2- Designar una persona encarregada de desenvolupar intercanvis Nord-Sud, però també de facilitar llur continuïtat en cas de canvi d'equip de govern. 3- Participar en les «Trobades sense fronteres» que tenen per objectiu de visibilitzar i generalitzar els vincles entre municipis catalans. 4- Convidar regularment càrrecs electes dels municipis amics i fer-los intervenir durant les celebracions oficials. 5- Organitzar sortides perquè els veïns puguin participar en festes d'aquests municipis i fomentin lligams. 6- Donar suport als professors, esportistes, comerciants i associacions que vulguin estrènyer vincles amb els seus homòlegs. 7- Programar artistes provinents de l'altra banda de la frontera sempre que hi hagi reciprocitat i que el català sigui present en les seves creacions. 8- Promoure la llengua, la cultura, la història i la identitat comunes amb projectes compartits destinats a esborrar la frontera mental. 9- Utilitzar la llengua catalana com a prioritat en aquests intercanvis per tal de millorar-ne l'ús. 10- Col·locar aquesta carta signada en un lloc visible del nostre ajuntament perquè tothom pugui conèixer aquest projecte. Perquè fem les Trobades sense Fronteres? Malgrat trenta anys de subvencions europees per desenvolupar relacions transfrontereres, la gran majoria dels habitants de la Catalunya Nord tenen la impressió que París està més a prop que Girona, tot i que som veïns. Des de Girona o Barcelona col·laboren més fàcilment amb Montpeller, Tolosà o Lió que amb Perpinyà. Hi ha un desconeixement mutu i una incomprensió del nostre propi territori. Per canviar aquesta realitat, volem reivindicar que vivim al mateix territori històric: Catalunya, el bressol de la qual és Rià, al Conflent. Tanmateix, els nord-catalans compartim amb els habitants d'Olot, de Bàscara i de tot Catalunya les mateixes tradicions com la Sant Jordi i la Sant Joan. No obstant això, parlem i estudiem a l'escola la mateixa llengua mil·lenària que és un bé comú intangible que tots volem preservar. Si volem aconseguir normalitzar les relacions que haurien de ser naturals, com ho van ser durant segles, hem de fer trobades catalano-catalanes i no franco-espanyoles. Hem de sortir del marc estatal, sobretot mentalment i això no treu que es poden fer dossiers per aconseguir subvencions. Si ens independentitzem mentalment segur que muntarem projectes més potents per fer millores inversions amb aquestes subvencions. Els Angelets de la Terra considerem l'àmbit municipal com el més adaptat per aconseguir el repte de normalitzar els lligams entre Catalunya i Catalunya Nord. Pensem que ens trobem en un moment idoni per tirar-ho endavant. Després de l'U d'octubre es va fer evident la gran solidaritat dels municipis de Catalunya Nord. Ara es tracta de donar continuïtat a aquest moviment de solidaritat, normalitzar i generalitzar els lligams. Cal sortir del marc imposat pels mateixos Estats que ens han separat el 7 de novembre de 1659. L'obertura de la frontera amb la mort del dictador espanyol, la lliure circulació de les persones amb el tractat de Schengen i els milions d'euros invertits per Europa per enfortir les relacions transfrontereres no han generat resultats prou satisfactoris. Malauradament, els estats com França es neguen a veure desaparèixer les seves fronteres com havia de ser en una Europa de pobles i de les nacions solidàris, no en una Europa dels Estats. Amb el tancament durant dos anys del coll de Banyuls per ordre del Prefecte l'Estat francès va vulnerar el tractat de Schengen i el dret de circulació dels europeus que som tots. Amb el tancament dels colls l'Estat va ressuscitar la frontera fisica i enfortir la frontera mental, com ja ho fa amb els controls de policia que generen llargues retencions de cotxes als punts de pagament de l'autopista. En el fons només van desplaçar la duana d'alguns kilometres, després d'haver estat multat molts anys per Europa per haver mantingut els equipaments de l'aduana i els controls a la frontera. Per tenir més informacions podeu trucar Ramon FAURA, coordinator dels Angelets de la Terra al 0033-668898271

La gran consulta que va posar en marxa la presidenta regional, Carole Delga, quan l'any 2016 es va escollir el nou nom de la gran regió d'Occitània va emprenyar molts nord-catalans i sobretot va despertar polèmica i divisió. La presidenta del Consell de Departament va anunciar a la premsa, a finals de gener de 2022, que volia evitar el mateix escenari entre "Pays Catalan" i "Fenouillèdes". Cap problema, sempre es pot trobar una solució: posem Fenouillèdes de subtítol, al contrari del que es va fer per a la regió "Occitànie", el subtítol de la qual és Pyrénées-Méditerranée. La presidenta del Consell Departamental vol consultar "un cert nombre d'associacions i estructures" i disposarà aquesta primavera d'una empresa especialitzada. D'aquesta manera vol proposar un nom que després es sotmetrà als nord-catalans, en forma de referèndum. Cap problema, acceptarem el nom que inclourà "catalan", "catalanes" o "Catalogne" i que afirmarà la identitat d'aquest territori. No ens barallarem com l'any 1970. Aleshores el 85% de la població volia canviar el nom del departament, però cada nord-català reivindicava un nom diferent. Finalment, aprofitant aquestes divisions, l'Estat va decidir que no es canviava res. L'existència dels nord-catalans es continuava negant oficialment al mapa de França. Avui es probable que ens donguin altres excuses per arribar a un resultat semblan. Per això els Angelets de la Terra lideren una campanya a favor d'un nom que afirmi la catalanitat del departament. No volem que "Pyrénées-Méditerranée" designi aquest territori, com diuen els rumors! Un nou nom és una nova pàgina que s'obre, un debat sobre el futur del nostre territori i la proliferació de projectes innovadors per redreçar-lo. Tant se val si és la "Catalogne Nord", "Pays Catalan" ou "Pyrénées Catalanes", no tenim prou força per imposar res i fa massa temps que esperem al mig del desert. Tot excepte "Pyrénées-Méditerranée" que no té cap valor afegit en comparació amb "Pyrénées-Orientales" (el nom actual). Afirmem per fi aquesta identitat mil·lenària de la qual ens hem d'enorgullir. Una identitat que hem de potenciar i compartir millor, com ho fan amb èxit els bretons, els occitans, els bascos, els alsacians i els corsos. L'objectiu dels Angelets de la Terra és portar el debat a l'espai públic, no deixar el monopoli a empreses "especialitzades" i associacions "oficials". Tota la població, catalans d'arrels o nousvinguts, ha de ser implicada en una tria tan important. Una tria que ha de conduir a un consens, una conscienciació col·lectiva, una dinàmica comuna per al nostre territori i els seus 470.000 habitants. Per als Angelets de la Terra és evident que la catalanitat oberta i moderna que reivindicarà aquesta nova denominació s'estendrà a tots els sectors i reforçarà el vincle social necessari per construir un futur millor i una millor convivència. Recordem que durant la consulta popular sobre l'elecció del nom de la nova regió, Occitània s'havia imposat a nivell de tota la regió, però els resultats al departament van ser inequívocs: "Pays Catalan" va ser el més votat. Arran d'aquesta consulta, 10.000 catalans es van manifestar pels carrers de Perpinyà, després el 90% dels municipis van instal·lar rètols "Pays Catalan" a les seves entrades. Què més cal per entendre la voluntat dels habitants del departament? Si el nom proposat pel Consell Departamental no té en compte aquesta petició, serà una segona negació de l'existència dels catalans a França. Hem de parlar del nom més adient entre la Catalunya Nord, el País Català i el Pirineu català, però si hem de ser censurats perqué reivindiquem la nostra identitat catalana, que sigui pel Consell d'Estat, no pels nostres representants departamentals. Com a primer pas, proposem que qui vulgui recollir el cartell A2 (42x59 cm) que il·lustrà aquest article i enganxar-lo a comerços, ajuntaments, etc. es posi en contacte amb nosaltres a info@angeletsdelaterra.com. Hem d'actuar avui i fer-nos sentir. Hem vist amb el nom d'Occitanie que les manifestacions posteriors a la decisió no serveixen per a res. Ara és el moment de manifestar-nos i fem una crida a les associacions, als alcaldes i altres càrrecs electes perquè ho facin el més aviat possible.   Recordem que els objectius d'Angelets de la Terra per als propers tres anys són: - Canvi de denominació del departament per un nom que afirmi la seva identitat catalana; - Creació d'un institut de Bressola que permeti per primera vegada la continuïtat de la docència en immersió (també portada per Arrels) de la llar d'infants a la universitat; - Augment del pressupost de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) que ha d'augmentar fins als 4 milions d'euros per apropar-se al dels bascos i bretons, inspirant-se en els seus àmbits d'actuacions; - Canvi d'alcalde a Perpinyà que va afirmar la seva ferma oposició a la Bressola i per tant a la normalització de la llengua catalana.

Els eixos principals del “Llibre Blanc de Catalunya Nord” són la normalització del català en els espais públics; l'ensenyament en català; l’organització de festes populars i tradicionals; els enllaços amb la resta de Països Catalans; etc …   El “Llibre Blanc de Catalunya Nord” va ser elaborat pels Angelets de la Terra amb l’ajuda de professors de la Universitat de Perpinyà, especialitzats en toponímia, història i ensenyament del català, però també diversos actors del mon cultural, associatiu i econòmic del nostre territori. El “Llibre Blanc de Catalunya Nord” desenvolupa 55 propostes concretes a favor de la catalanitat que van ser enviades a tots els municipis nord-catalans.   Els Angelets de la Terra consideren que la cultura catalana, inseparable de la llengua, és un vector essencial de cohesió social a la Catalunya Nord i que el seu futur depèn en gran mesura de les accions municipals. Per això van publicar, l'any 2021, el “Llibre Blanc de Catalunya Nord” després d'haver creat, durant les eleccions municipals del 2020, el “Segell Cultural dels Angelets de la Terra” per a tots els candidats que volguessin portar una política cultural en català, festiva i inclusiva.   > Descarrega't el "Llibre Blanc de Catalunya Nord" fent clic aquí <   En els darrers vint anys, davant la uniformització i la globalització, s'ha pres consciència de la importància de facilitar a tots, catalans d'origen o d'adopció, l'accés a la llengua i la cultura catalanes. Hi ha una demanda creixent de les poblacions per retrobar les seves arrels o les del territori on es van establir. Aquest fenomen el trobem a Catalunya i a altres països. Els municipis, el més propers a la població, tenen un paper essencial en la transmissió i promoció del que anomenem “catalanitat”.   Els Angelets de la Terra, amb vint anys d'experiència impulsant una cultura catalana oberta i inclusiva, donen suport als municipis que ho desitgin. L'any 2020 van proposar als candidats a les eleccions municipals la signatura de la carta del Segell Cultural, per tal de promoure la seva voluntat de dur a terme una política cultural a favor de la “catalanitat”. Aquesta carta té tres eixos: la normalització de la llengua a l'espai públic i l'ensenyament, la promoció de la cultura i de les tradicions, els vincles transfronterers amb els municipis sud-catalans. A principis del 2021, després de les eleccions, els Angelets de la Terra van desenvolupar aquests tres eixos recopilant tots els mitjans d'actuació dels municipis i fent 55 propostes concretes publicades en el Llibre Blanc de Catalunya Nord.   Una política lingüística i cultural a favor del català   La política cultural a favor de la "catalanitat" tal com s'ha dut a terme fins ara a la Catalunya Nord demostra que per ser efectiva no es pot limitar a un simple desig, acompanyat d'unes quantes mesures simbòliques. Per aconseguir resultats, cal adoptar les eines i els objectius que es van desenvolupar en el “Llibre Blanc de la Catalunya Nord”, a partir dels tres eixos principals de la carta del Segell Cultural: llengua, cultura i país. No tenim més temps a perdre perquè la situació de la llengua i la cultura catalanes és crítica. Cada petit pas serà una victòria.   Els elements esmentatsen la carta del Segell Cultural dels Angelets de la Terra i desenvolupats en el Llibre Blanc de Catalunya Nord sovint tenen més força quan s'afirmen en un pla adoptat en una deliberació de principi del consistori municipal. El paper d'aquesta deliberació també ha de ser emblemàtic: reconèixer la identitat catalana de cada municipi, però també marcar objectius assolibles, segons els recursos humans i econòmics, per després dur a terme accions concretes.   El Llibre Blanc de Catalunya Nord encamina cap a un bilingüisme català-francès generalitzat, una riquesa local i transfronterera que cal potenciar. Per no perdre definitivament aquesta riquesa, cal generalitzar a la Catalunya Nord l'ensenyament del català a l'escola i fora, la senyalització bilingüe i els intercanvis amb la Catalunya Sud. La introducció de la llengua a l'espai públic s'ha de supervisar i pensar perquè no es tracta de fer errors ortogràfic en cada paraula, ni tampoc de donar la impressió d'excloure qui encara no domina la llengua.   La qüestió de la política cultural és encara més complexa que la de la llengua: sovint es limita al màrqueting, l'animació turística o una simple postal, allunyada del que realment és la riquesa d'una cultura amb més de 1000 anys d'història. Una política cultural ha de plantejar la qüestió de la reapropiació de la història i de la identitat, per enfortir la cohesió social.   El paper dels municipis en la difusió i l'ensenyament de la llengua catalana   El 80% dels pares està a favor de l'ensenyament del català segons una enquesta realitzada l'any 2018 pel Consell Departamental, la Universitat de Perpinyà i la Generalitat de Catalunya. No obstant això, només un 9% pot estudiar el català en classes bilingües o immersives (30% amb altres formes d'ensenyament), per manca de recursos per acollir-los. Com oferir una oferta adaptada a aquesta forta demanda frustrada des de fa dècades?   Si l'ensenyament no és competència municipal, pot fer molt per promoure l'ensenyament bilingüe: informar els pares sobre l'interès d'aquest ensenyament, demanar classes bilingües a l'Educació Nacional, crear escoles amb la de Bressola, organitzar grups educatius intermunicipals, contractar cuidadors d'infants catalanoparlants i formar els que ja estan contractats, promoure material bilingüe a l'escola i oferir activitats extraescolars, així com activitats culturals en llengua catalana.   L'entorn de les classes bilingües o d'immersió ha de ser ell mateix bilingüe i això és en gran part responsabilitat del municipi, que pot afavorir la presència del català a l'espai públic. L'objectiu del bilingüisme no s'ha de limitar als nens sinó que s'ha d'assumir pels adults que els envolten.   L'educació comença abans de l'escola. Les llars d'infants en llengua catalana són una clau important de l'èxit. Els municipis poden tenir un paper directe en l'obertura de llars d'infants en català i francès, facilitant locals per crear aquestes estructures, donant suport econòmic i acompanyant els pares en els tràmits administratius.   Joves i grans de tots els orígens volen apropiar-se de la llengua del territori on han optat per establir-se. Aquí hi ha una expectativa important a la qual els municipis poden respondre organitzant cursos de català per adults.   Tots els municipis dediquen sovint uns pressupostos importants a la cultura. Seria bo fer una valoració del lloc de la cultura catalana en aquesta despesa: promoció de la història, del patrimoni, de les tradicions locals, suport als artistes i produccions culturals locals, promoció d'obres en llengua catalana. Correspon als ajuntaments iniciar projectes de valoració de la llengua i la cultura catalanes i promoure la creació artística.   A les biblioteques municipals o les mediateques, sovint es pot millorar l'oferta de documents en català. Cal destacar aquests recursos convidant les escoles per fer lectures i organitzant grups de conversa en català.   Altres palanques per reforçar la catalanitat dels nostres municipis   A nivell de cada comunitat de municipis s'hauria de contractar almenys un dinamitzador catalanoparlant, especialment encarregat de les accions de promoció i de difusió de la llengua i de la cultura catalanes. Els ajuntaments també han d'informar de les seves necessitats a l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) perquè s'acreditin pressupostos substancials, com és el cas al País Basc o a Bretanya.   Tots els municipis tenen diferents col·laboracions. Sense renunciar als altres, cal valorar especialment els vincles amb els municipis de la Catalunya Sud per facilitar la pràctica de la llengua comuna, desenvolupant vincles econòmics, esportius, culturals i entre els escolars. Actualment, només el 10% dels municipis nord-catalans tenen vincles amb els municipis sud-catalans a causa de la frontera, una autèntica cicatriu de la història. Els Angelets de la Terra volen una generalització d'aquests intercanvis.   Cada municipi de la Catalunya Nord hauria d'intentar desenvolupar els següents tallers o associacions oferint-lo a la població i comptant amb el patrocini dels municipis del Nord o del Sud que ja han avançat en aquests temes: grup de conversa en català, foment de sardana , colla gegantera, correfoc, balls de bastons, equip de llaguts de rems pels municipis de la costa, etc.   Cada municipi de la Catalunya Nord hauria de promoure l'organització d'activitats per les dates clau vinculades a la cultura catalana amb la participació d'associacions, comerciants, escoles i la resta de la població: Goig dels Ous (març), Sant Jordi (abril ), Sant Joan (juny) , castanyada i vi nou (octubre), Tio de nadal (desembre), festa major (festa patronal), etc. 115 municipis participen al Llibre Blanc de Catalunya Nord 115 municipalités participent au Livre Blanc de Catalogne Nord   Rosselló (subcomarques : Aspres, Corberes, Albera, amb la Marenda, Plana del Rosselló, Riberal del Tet i Salanca). Vallespir (subcomarques : Alt Vallespir, Vallespir Mitjà, Baix Vallespir). Conflent (subcomarques : Alt Conflent, Conflent Mitjà, Baix Conflent, Garrotxes, part de l'Altiplà de Sornià). Capcir Cerdanya (subcomarca Alta Cerdanya)   CAPCIR (6 municipis / 7) Angles, els (Les Angles) Font-rabiosa (Fontrabiouse)  Formiguera (Formiguères) Matamala (Matemale) Portè (Porté-Puymorens)  Real (Réal)    CERDANYA (9 municipis / 27) Ur Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes) Bolquera (Bolquère) Èguet (Égat)  Er (Err) Estavar Font-romeu, Odelló i Vià (Font-Romeu-Odeillo-Via) Sant Pere dels Forcats (Saint-Pierre-dels-Forcats) Vallcebollera (Valcebollère)   CONFLENT (28 municipis / 53) La Llaguna (La Llagonne) Ralleu (Railleu) Saorra (Sahorre) Toès i Entrevalls (Thuès-Entre-Valls) Aiguatèbia i Talau (Ayguatébia-Talau) Arboçols (Arboussols) Campome (Campôme) Castell de Vernet (Casteil) Censà (Sansa) Clarà i Villerac (Clara-Villerach) Codalet Conat Espirà de Conflent (Espira-de-Conflent) Eus Fillols Finestret Fontpedrosa (Fontpédrouse) Masos, els (Los Masos) Molig (Molitg-les-Bains) Mosset  Nyer Oleta (Olette) Orellà (Oreilla)  Pi de Conflent (Py) Rià i Cirac (Ria-Sirach) Rodès Tarerac (Tarerach) Vernet (Vernet-les-Bains) Vilafranca de Conflent (Villefranche-de-Conflent)   ROSSELLÓ (63 municipis / 92) Prunet i Bellpuig (Prunet-et-Belpuig) La Roca d’Albera (Laroque-des-Albères) Palau del Vidre (Palau-del-Vidre) Santa Maria la Mar (Sainte-Marie-la-Mer) Alenyà (Alenya) Argelers (Argelès-sur-Mer) Bages de Rosselló (Bages) Banyuls de la Marenda (Banyuls-sur-Mer) Banyuls dels Aspres (Banyuls-dels-Aspres) Barcarès, el (Le Barcarès) Brullà (Brouilla)  Cabestany  Calmella (Calmeilles) Cànoes (Canohès) Casafabre (Casefabre) Cases de Pena, les (Cases-de-Pène) Cervera de la Marenda (Cerbère) Clairà (Claira) Corbera (Corbère) Corbera de les Cabanes (Corbère-les-Cabanes) Cornellà de la Ribera (Corneilla-la-Rivière)  Cornellà del Bercol (Corneilla-del-Vercol) Cotlliure (Collioure) Espirà de l'Aglí (Espira-de-l'Agly)  Estagell (Estagel)  Illa (Ille-sur-Têt)   Llauró (Llauro) Millars (Millas)  Montescot  Nefiac (Néfiach)  Oms Òpol i Perellós (Opoul-Périllos)  Paretstortes (Peyrestortes) Pesillà de la Ribera (Pézilla-la-Rivière) Pià (Pia) Pontellà (Ponteilla)  Portvendes (Port-Vendres) Queixàs (Caixas) Salelles (Saleilles)  Sant Andreu de Sureda (Saint-André)  Sant Cebrià de Rosselló (Saint-Cyprien)  Sant Feliu d'Amunt (Saint-Feliu d'Amont) Sant Feliu d'Avall (Saint-Feliu-d'Avall) Sant Genís de Fontanes (Saint-Génis-des-Fontaines)  Sant Hipòlit de la Salanca (Saint-Hippolyte)  Sant Joan la Cella (Saint-Jean-Lasseille)  Sant Llorenç de la Salanca (Saint-Laurent-de-la-Salanque)   Sant Marçal (Saint-Marsal) Sant Miquel de Llotes (Saint-Michel-de-Llotes) Sant Nazari de Rosselló (Saint-Nazaire) Soler, el (Le Soler) Sureda (Sorède)  Talteüll (Tautavel)  Toluges (Toulouges)   Torre del Bisbe o Torre d'Elna, la (Latour-Bas-Elne)   Torrelles de la Salanca (Toreilles)  Trullars (Trouillas) Tuïr (Thuir)  Vilallonga dels Monts (Villelongue-dels-Monts) Vilamulaca (Villemolaque)  Vilanova de Raò (Villeneuve-de-la-Raho)  Vilanova de la Ribera (Villeneuve-la-Rivière)  Vingrau   VALLESPIR (9 municipis / 21) Arles (Arles-sur-Tech) Banys d’Arles i Palaldà, els (Amélie-les-Bains-Palalda)  Costoja (Coustouges) Menera, la (Lamanère) Montboló (Montbolo) Morellàs i les Illes (Maureillas-las-Illas) Reiners (Reynès)  Sant Joan de Pladecorts (Saint-Jean-Pla-de-Corts) Serrallonga (Serralongue)

Des del 2010, els Angelets de la Terra han donat un nou impuls a la música actual (rock, reggae, electro, pop, punk, rumba ...) en català a la Catalunya Nord. Més d’un centenar de grups han gravat 280 cançons en català. Més d’un centenar d’artistes de tots els orígens (la majoria professionals) han cantat en català al nostre col·lectiu mentre que la majoria no parlen català. Aquesta invitació els va permetre expressar la seva vinculació amb la identitat del territori on viuen desenvolupant un repertori en català que van barrejar amb el seu repertori en francès, anglès, castellà o altres llengües. Aquesta diversitat és una riquesa.   - 14 discos publicats que inclouen un "best of" distribuït amb la revista Enderrock; - més de 280 cançons gravades; - molts concerts i festivals arreu dels Països Catalans; - "Concerts per la Llibertat" en suport als presos i exiliats polítics catalans amb 39 grups del col·lectiu.   Llista no exhaustiva de músics nord-catalans del col·lectiu Angelets de la Terra que podeu escoltar a la web del Angelets:   ... que poden fer un concert íntegrament o en part en català  Buenasuerte, Balbino Medellin, Eric el Català, Gerard Jacquet, Julio Léone, Joan Ortiz, Llamp te Frigui, Muriel Perpigna, Farré & Trichot, ...   ... que tenen algunes cançons en català al seu repertori Al Chemist, Annabelle Scholly Lotz, Blue Sol, Chris the Cat, Gaëlle Balat, La Reskape, Norha, Titi Robin & Roberto Saadna, Romain Lucas, Rumba Coumo, Stéphanie Lignon, ...   El municipi que vulgui promoure la nostra llengua pot organitzar regularment concerts en català (concerts, teatre, cinema, lectures de poesia, espectacles per a nens, etc.) per mostrar la vitalitat i la diversitat de l’expressió artística en català. El municipi donaria prioritat als artistes nord-catalans, alhora que promouria intercanvis amb artistes de tots els Països Catalans. També pot demanar a tots els grups que programa incloure cançons en català al seu espectacle, per motivar-los a utilitzar el català en la seva creació artística. Molts artistes nord-catalans han participat al col·lectiu Angelets de la Terra de músics de Catalunya Nord per a la llengua catalana encara que no parlin català o no tinguin l'accent (com és el cas de molts artistes francesos que canten en anglès). Finalment, l’ajuntament pot animar els organitzadors de festes al municipi a tenir el mateix enfocament a favor de la revitalització de la creació en català.   Alguns vídeos dels concerts del Col·lectiu Angelets de la Terra de músics de la Catalunya Nord per la llengua catalana: Els Angelets de la Terra vam publicar 14 discos que inclouen un "best of" distribuït amb la revista Enderrock, els 4 discos homenatge Giné i 9 recopilatoris (8 + 1 occità-català) :   -  Recopilatori n°1 : « Col·lectiu Joan Pau Giné » amb 16 cançons de 12 formacions musicals. Publicat pels Angelets de la Terra i presentat l’11 de setembre de 2010 (Diada de Catalunya). -  Recopilatori n°2 : « Col·lectiu Joan Pau Giné » amb 21 cançons de 21 formacions musicals. Publicat pels Angelets de la Terra i presentat el 7 de novembre 2010 (Diada de Catalunya Nord). - Recopilatori n°3 : « Homenatge a Jordi Barre », amb 21 cançons de 21 formacions musicals. Publicat pels Angelets de la Terra i presentat a la premsa el 25 de febrer de 2012. La primera cançó del disc és un duo d'en Jordi amb en Cali. Altres grups fan versions de cançons d'en Jordi: La Berne amb Canta Perpinyà; Stéphanie Lignon i d'en Pascal Bizern ens transporten amb Crec i Tan com me quedarà; Llamp te Frigui dona un toc rock a la cançó Els hi fotrem; Norha ens proposa una fusió amb tenores per Torna venir Vicens; Al Chemist van interpretar Parlem català i Davy Kilembé canta Soc de Perpinyà. - Recopilatori n°4 : « Col·lectiu Joan Pau Giné », amb 22 cançons de 22 formacions musicals. Publicat pels Angelets de la Terra en abril de 2012 per la Sant Jordi. - Recopilatori « Best Of Col·lectiu Joan Pau Giné » : Editat i regalat amb un numero de la revista Enderrock al setembre de 2012. - Recopilatoris de 4 discos : Homenatge a Joan Pau Giné pels 20 anys de la seva mort, « Canten Giné » publicat a l’abril de 2014 pels Angelets de la Terra amb « Adiu, ça va » i el consell Departamental de Catalunya Nord. Director artístic : Ramon Faura (de gener a desembre 2013). - Recopilatori n°5 : « Catalunya Occitània Songs », amb 23 cançons i 23 formacions musicals. Publicat pels Angelets de la Terra i presentat a la premsa el 21 d’abril de 2014 per la Sant Jordi. - Recopilatori n°6 : « Col·lectiu Angelets de la Terra de músics de Catalunya Nord per la llengua », amb 21 cançons de 21 formacions musicals. Publicat pels Angelets de la Terra i presentat a la premsa el 5 de gener de 2016. - Recopilatori n°7 : « Col·lectiu Angelets de la Terra de músics de Catalunya Nord per la llengua » amb 20 cançons de 20 formacions musicals. Publicat pels Angelets de la Terra i presentat al gener de 2017. - Recopilatori n°8 : « Col·lectiu Angelets de la Terra de músics de Catalunya Nord per la llengua ». Publicat pels Angelets de la Terra i presentat el 25 de juny de 2017 durant un concert de Balbino Medellin amb Marina Rossell, organitzat pels Angelets de la Terra i l’Institut Font Nova, al teatre municipal de Perpinyà. En aquest vuitè recopilatori, Llamp te Frigui ha musicat un text de Ramon Faura "Angelets" per retre homenatge als herois, revoltats del Vallespir. - Recopilatori n°9 : « Col·lectiu Angelets de la Terra en suport als presos, exiliats i represaliats polítics catalans ». Publicat pels Angelets de la Terra i presentat l'octubre de 2018. En aquest recopilatori surten els grups que participaran en els cinc festivals de música, quatre manifestacions festives i reivindicatives, com les cinquanta exposicions amb projeccions, debats i música solidàries organitzades pels Angelets de la Terra entre 2018 i 2019.   Vet aquí el balanç del Col·lectiu Angelets de la Terra després de vuit  anys de projectes i trobades: 14 discos (9 discos recopilatoris dels músics de Catalunya Nord, 4 discos en homenatge a Joan Pau Giné amb músics de tots els Països Catalans i un "best of" en la revista Enderrock); participació de quasi 200 formacions musicals (aproximadament 500 músics de tots els Països Catalans); edició del documental « Col.lectiu Joan Pau Giné 2010 » realitzat per Richard Bantegny i Ramon Faura; concerts arreu dels Països Catalans; alguns reportatges amb TV3 (La Sonora), França 3 (Viure al País), França 5 (Echappées Belles); Coup de Cœur Charles Cros pour "Canten Giné"; Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla al fundador del Col·lectiu, Ramon Faura; …   > Recopilatori n°1 MUSICIANS OF NORTH CATALONIA Editat el 11 de setembre de 2010   1 Samir & Lili Baba – L’Estaca (Lluís Llach)             5’13 2 Llamp te Frigui – L’Allioli (Joan Pau Giné) 3’58 3 Cantamu in Puisia (Nanou Planes) – Somni (Coleta Planas) 4’22 4 Joan Pere (Le Bihan) – Endevinalla 1’39 5 Lili Baba – Toca la guitarra 2’37 6 Blues de Picolat – La Noia del Mississipi            3’25 7 R-Can & Tekameli – Cante 3’15 8 Bea – Perpinyà 2’13 9 Llamp te Frigui – Les Minyones de Tuïr 4’55 10 Nicolas Batlle – Aquest matí 3’00 11 100 Grammes de Têtes – Xica Jamaïca 3’48 12 Blues de Picolat – País Bonic 3’37 13 Joan Pere (Le Bihan) – Fulles mortes 4’51 14 Bea – Oda a Giné 3’54 15 Kajal de la Vila – Taxi boig (Joan Pau Giné) 3’30 16 Alexandre Guerrero – L’emigrant 3’07 Agraïments : Benjamin Borne pel mastering , Samir Mouhoubi per la gravació de les cançons 1, 3, 4, 5, 10, 13 i 15 en el menjador d’en Rammon Faura.   > Recopilatori n°2 MÙSICS ROSSELLÓ Editat el 7 de novembre de 2010   1 Aude & Samir – Els segadors (himne de Catalunya) 3’50 2 Llamp te Frigui – Eskalibad Boys (Didier Borg) 3’13 3 Benquebufa – Adiu, ça va ? (Joan Pau Giné) 4’52 4 Sabor de Perpinyà – Cantem una rumba 4’10 5 Joan Ortiz – Dolça princesa 3’18 6 AOC – La nit mai s’acaba 3’32 7 Guillem Rotg – Somni vodoo 3’34 8 P18 Live Machine (T. Darnal ex Mano Negra) – Guantanamera 4’08 9 Rodney Gemmell – Amor meu 2’46 10 Alex Andujar & Les August – La lluna 3’40 11 Lili Baba & Nanou Planes – El petit tren grog 3’38 12 Florent Berthomieu – Pena 2’42 13 Andy Ritchie – El vi 2’18 14 Zompa – Zompa 4’09 15 Chris The Cat – Snail Boy 3’03                                              16 100 Grammes de Tête – Santa Espina 2’49 17 Les Petites Laines – Isabel 5’12 18 Barrio Jaleo – Polítics assassins 3’20 19 Jean-Luc Durozier – Amb la lluna 3’50 20 Benquebufa – Bona nit cargol (Joan Pau Giné) 4’05 21 Sabine & Samir – Afegits 5’02 Agraïments : Gerard Jacquet, Coleta Planas, Christian Martinez per la traducció de la cançó 15, Idali Vera, Benjamin Borne pel mastering, Samir Mouhoubi per la gravació de les cançons 1, 4, 5, 9, 11, 12, 13, 15, 19 i 21 en el menjador d’en Rammon Faura.   > Recopilatori n°3 HOMENATGE A JORDI BARRE Editat 2011    1 Cali & Jordi Barre – Quan el dia per fi tornarà 4’21 2 Benquebufa – Bages (Joan Pau Giné) 4’05 3 La Berne – Canta Perpinyà (Jordi Barre) 3’16 4 Julio Leone – Venim del Nord 2’19 5 Stéphanie Lignon – Crec (Jordi Barre) 3’08 6 Olive Deus – Ah què és bonic ; Quan ve l’estiu 3’44 7 Pascal Bizern – Tan com me quedarà (Jordi Barre 5’29 8 Kanélé – M’en vaig a peu (Joan Manuel Serrat) 3’03 9 Llamp te Frigui – Els hi fotrem (Jordi Barre) 3’39 10 Norha – Torna venir Vicens (Jordi Barre) 2’45 11 Eskalibad’Boys – Vine amb jo 2’33 12 Chris the Cat – Al vent (Raimon) 3’12 13 Summertime (Anne-Erell Tor) – Mireu el nostre mar 2’44 14 Al Chemist – Parlem català (Jordi Barre) 3’37 15 Xavier Panades – El cuc (Joan Pau Giné) 3’18 16 Disada – On és l’amor ? 4’58 17 Joan Ortiz – Ay mentides 3’35 18 Davy Kilembé – Sóc de Perpinyà (Jordi Barre) 5’39 19 Rumberos Catalans – Han arribat 2’28 20 Abdou Belfquih – Quartets per al rei dels reis 5’20 21 Nathalie Cadet – L’àguila negra (Barbara) 4’56 Agraïments : famílies Giné i Barre, Jep Gouzy per traducció (20), Benjamin Borne per la gravació de les cançons 3, 4, 5, 6, 9, 16 i 20), Gerard Jacquet, Franck Sala i Ramon Faura.   > Recopilatori n°4 Editat en 2012   1 Gerard Jacquet – La plana 2’52 2 Blue Sol – Ara 2’57 3 Berkeley Wright – Un parpanyol (Gerard Jacquet) 4’19 4 Byos (Yolanda Hernandiz) – Un cantic a la senyera (E. Garcia) 3’11 5 Buenasuerte – Compare (Alex Lucas) 5’51 6 Kali Maalem – Com he fet sempre (Mai way) 3’13 7 Romain Lucas – Ollada (Alex Lucas) 5’18 8 Céline Fernandez – Salut a Pesillà (Pau Berga, Franck Sala) 3’23 9 Jako – L’estomp de bosco 2’54 10 La Tchave – Mestissa ron mùsica 1’57 11 Wookie de Llet (B. Sala) – Bressol de tots els blaus (Lluís Llach) 3’16 12 Romane Flachot & Andy Richie – La crisa (Joan Pau Giné) 2’10 13 Raimond le Troubadour – Cecilia (Yves Rouquette) 4’11 14 Summertime (Anne-Erell Tor) – La balada de Lucas 3’40 15 Vodoo (Guillem Rotg) – Arbre de lluna (Père Figueres) 3’15 16 Stéphanie Lignon – Dona 3’21 17 Llamp te Frigui – Què ens queda ? 3’38 18 Benquebufa – Pensa-te (Joan Pau Giné)       3’34 19 Brenn Korz’h (S.Wright) – Mai és lliure 2’55 20 Zompa – Balada impopular 4’49 21 Höly Ghöst – Deixa’m dir una cosa (Sopa de Cabra) 3’36 22 Skamping Car (Alex Andujar) – Terra d’aquí 4’13 Agraïments : Renada Laura Porte per la traducció de la cançó 16, família Giné, Benjamin Borne pel mastering, Gerard Jacquet per la traducció de la cançó 9, Pierre Mugnier-Wright Shede Prod, Franck Sala i Ramon Faura.   > Recopilatori n°5 CATALUNYA OCCITANIA SONGS 1 Editat el 21 d’abril de 2014   1 Joan Pau Verdier (Perigord) – Filh de lop 4’20 2 Gerard Jacquet (Rosselló) -  Una mala concurrència 3’18 3 Igor (Perigord) – Toca maneta 4’48 4 Llamp te Frigui (Rosselló) – Papà Sardà 3’04    5 Talabast (Perigord) – Los Caulhets 4’06 6 Muriel Falzon (Rosselló) – Venim del Nord venim del Sud (Llach) 2’52 7 Peiraguda (Perigord) – Sèm e serèm 3’56 8 Donallop (Illes Balears) – Jo és la mar (Joan Pau Giné) 2’58 9 Almacita (Perigord) – Camina 3’20 10 Albert Bertomeu (País Valencià) – Bruixes de l’amor (JP. Giné) 3’09 11 La Torna (Perigord) – La marçolada (M.Chapduelh) 2’21 12 Soham (Occitània) – L’amic Jordi (J-Pierre Lacombe-Massot) 4’46 13 Les Bizbilles (Perigord) – Vaqui 2’56 14 Samuel Arba (Sardenya) – Avui plou (Joan Pau Giné) 3’22 15 Terre d’Avril (Perigord) – Lo darrier somni (C. L-Diaz, T.Parsat) 4’51 16 Donadagua (Rosselló) – El teu amor (Dusminguets) 3’23 17 Enllà (Rosselló) – Abril 74 (Lluís Llach) 2’25 18 Céline Figueras (Rosselló) – I només amb l’amor (J.Brel)        3’21 19 Lluís Vicent  (País Valencià) – Cant per l’amiga (Joan Pau Giné) 3’45 20 Yannick Palomino (Rosselló) – Sóc català del Nord 3’04 21 Les Batteurs Rient (Perigord) – Los sacrifias 3’22 22 Sono Loco (Perigord) – Dangerosa 4’04 23 Neva (Rosselló) – Catalunya 3’43   > Recopilatori n°6 MÚSICS DE CATALUNYA NORD PER LA LLENGUA Editat el 5 de gener de 2016   1 Balbino Medelin – I si canto trist (Lluís Llach) 3’28 2 Llamp te Frigui & Gerard Jacquet – Electrificat (G.Jacquet) 2’44 3 Ghetto Studio – Gatalans (Julio Leone) 4’34 4 Jimmy Vila – Passa 3’05 5 AJT – Els segadors 4’21 6 Blues de Picolat – La maleta (K.Moore/C.Sarrat) 4’41 7 La Reskape – Tots anem a sortir (C.Canal/J.N.Trac) 3’55 8 Un Air de Fête – Il.lusions (Joan Pau Giné) 2’47 9 Buenasuerte & Cobla Tres Vents – Ventilador (Alex Lucas) 5’16 10 Delphine Bassols – Què és una vida? 4’13 11 Joan Ortiz – És la terra 3’34 12 Pascaline – Els contrebandistes 3’03 13 Lisa – Boig per tu (Sau) 3’02 14 Padya – Jo vinc d’un silenci (Raimon) 2’37 15 Eric Ragu – Declaro 3’15 16 Gipsy Nur Project – Cor segellat (Núria Jaouen) 5’17 17 Pepper N’Soul – Hard Time 3’39 18 Brain Market – Nina una nit 2’49 19 Norha – La gent puta (Joan Pau Giné) 4’51 20 Stéphanie Lignon – Renunciar (Joan Pau Giné) 2’02  21 Sergi López & Bulma – Perpinyejar (Joan Pau Giné) 4’35                        Gravació i mescla : Ivàn Lorenzana, associació cultural Crearte (16) ; Producció : La Horde – Label Sauvages modernes (1) ; Arranjaments : Jean-Frédéric Ciaravolo (12) ; Agraïments : Franck Sala i Ramon Faura.   > Recopilatori n°7 MÚSICS DE CATALUNYA NORD PER LA LLENGUA Editat al gener de 2017   1-      Llamp te Frigui – Corrandes d’eili (Père Quart) 3’40 2-      Virginie Turquin – No em planyo de res 2’25 3-      Annabelle Scholly Lotz – Cançó per a les dones (Guillem d’Efak) 4’45 4-      Ghetto Studio – Salta, salta 2’43 5-      AJT – Voldria5’35 6-      Univers-Sales – Pensant en veu alta 3’39 7-      La Reskape – És un país 3’53 8-      Christine – Aquell infant 3’26 9-      Buenasuerte – M’en vaig a peu (JM.Serrat) 4’17 10-   Sylvie Rodriguez – Passatge obligat (S.Rodriguez, S.Lignon) 3’58 11-   Vincent Vila – Cap idea 4’31 12-   Nayah Mestres – Pren el temps de viure (J.Tocabens) 4’38 13-   Blues de Picolat – Bye bye 3’54 14-   Trio Sensible – Tan com me quedarà (Jordi Barre) 4’42 15-   Els Missatgers – Abril 74 (Lluís Llach) 3’21 16-   Rumba Coumo – De Perpinyà a Barcelona 3’24 17-   The Lost Station – Llibertat 3’36 18-   Goulamas’k – Skatalunya 5’34 19-   Dégradin Amélia – El cant dels ocells 3’14 20-   Jean-Baptiste Sparr Trescases – Els hi fotrem (Jordi Barre) 3’46   > Homenatge a Joan Pau Giné pels 20 anys de la seva mort « Canten Giné » Editat a l’abril de 2014 amb Adiu, ça va. Director artístic : Ramon Faura (de gener a desembre 2013) Les versions d'en Giné es poden escoltar a deezer   CD1 (Canten Giné) 02 Verdcel - La marinada 5:41 (altre video) 03 Meritxell Gené – Espieu 3:48 04 Patch - Hi pensem 3:28 05 Strombers – Nina 4:25 06 Ghetto Studio – Camins 2:12 07 Relk - El meu país 3:47 08 Norha - La gent puta 4:45 09 Clara Andrés - Taxi Boig 3:24 10 9son - La lletra 3:34 11 Albert Jordà - Records de vida 3:55 12 Es Reboster - Dones que sun estimat 2:58 13 Enric Cabra - Avui plou 3:42 14 Els Papalagi - Diguem-ho 4:05 15 Sergi López i Bulma – Perpinyejar 4:32 16 Llamp te Frigui - M'agrada pas 2:42 17 Rumb al Bar - La rata panera 3:31 18 Gerard Jacquet i Marina Rosell - L'allioli 3:32 19 Òwix - Un simple militant 2:57 20 Sam Destral - Afer de gustos 2:19 21 Carles Dénia - Les Bruixes de l'amor 4:06 22 Marta Rius - Fulla de tardor 3:13   CD2 (Canten Giné) 01 Projecte Mut - El món rodó 3:43 02 Stéphanie Lignon – Renunciar 2:00 03 Dídac Rocher - Cant per l'amiga 3:30 04 La Carrau - Cançó descolorada 3:27 07 Aires Formenterencs - El meu país II 2:58 06 La Senyoreta Descalça - El cuc 3:27 08 Montse Castellà – Mercedès 4:29 10 Titot i David Rossell - El temps de les cireres 3:09 09 Buenasuerte – Bages 4:25 11 Atzukak - El 10 de maig 3:44 12 Bonobos – Drapeus 3:29 13 Els Delai - Els homes de la por 2:48 14 Josep Tero - Ho farem 3:39 15 Cesc i Montse - Pensa-te 2:24 16 Claudia Crabuzza - Si voleu fer guerra 4:06 17 Jordi Montañez - Els dies 3:12 18 Oriol Vilella - Les darreres noves 3:48 19 Smoking Soul's - L'home de cent anys 2:58 20 Corrandes son corrandes - Pallagostins de l'estiu 2:18 21 Pere Vilanova - Vetllada 4:16 22 Malva de Runa - Darrer camí 3:59   CD3 (Canten Giné) 01 Rosa Luxemburg - Hi ha los 2:50 02 Andreu Valor - Parla-me, diguis-me coses 4:26 03 Gent del Desert - Les velles barques 2:46 04 Claudio Gabriel Sanna - La, la la, la 3:38 05 Marta Elka - Argelers 4:03 (altre video) 06 Josep Romeu - Demanem la paraula 2:41 08 Carles Belda - El xirment 2:47 09 Lilo - Un dia tindrem fred 3:05 10 Maitips - Adiu, ça va 2:58 11 Xavier Baró - Montparnasse 5:04 12 Blues de Picolat - Strip Tease 3:04 13 Dekrèpits - Hi ha merda a mar 4:07 14 Narcís Perich - D'un banda a l'altra del rideu 4:30 16 Serge Lladó - El grec 2:50 17 Albert Bertomeu - Sant Marc 3:36 18 Micu - Qüestió d'amor 3:13 19 Llunàtiques - Els mestres educats 3:15 20 Ull de vellut – Catalana 3:17 21 Benquebufa - Je chante 4:18 22 Ai Carai! - Mare gata 2:51 23 Romane Flachot i Andy - La crisa 2:08   CD4 (Canten Giné) 01 El Diluvi – Peret 3:13 02 Peret Reyes - L'adam 3:34 03 Pascal Bizern – Diumenge 2:18 04 Joan Ortiz - Un pais nou 4:22 05 Flying Frogs - Recital Circus 1:13 06 Un air de fête - Les il.lusions 3:40 08 Igor - La caputxeta roja 3:55 09 La caixa de gel - La televisio 4:18 10 Yacine i the Oriental Groove - Cremat l'home 1:40 11 Antoni Nicolau – Padrina 3:49 12 L'Exèrcit d'Islàndia – Desig 3:35 13 Anton Abad - Bona nit cargol 2:08 15 Atz'Art - L'home del bosc 3:57 16 Dealan - Darrer Cami 4:04 17 Hugo Mas i Caçacérvols - Hi pensem 4:10 18 Inuk - La gent puta 1:31 21 Sr. Mit - Les velles barques 2:52 22 Riu - Diguem-ho 3:45 24 Xavier Panades - El cuc 3:18 (dibuix que il·lustra aquest article de Jaume Gubianas Escudé)

Els Angelets de la Terra és una associació de Catalunya Nord fundada el 2001 per fomentar la llengua i cultura catalanes i els vincles amb Catalunya. Originalment una penya de la USAP de rugbi, han editat 39 revistes bilingües, ajudat a crear penyes de la USAP, format un col·lectiu de músics i organitzat activitats culturals, inclòs suport als drets dels sud-catalans amb manifestacions i festivals. El 2020 van llançar el Llibre Blanc de Catalunya Nord amb 55 propostes culturals, i el 2023 van iniciar les Trobades sense fronteres de municipis catalans. L’estiu del 2025, els Angelets inicien la campanya "Una llengua sense fronteres", proposant a tots els municipis catalans d’aprovar una moció que expressi la seva voluntat de defensar la llengua comuna i de reforçar els lligams Nord-Sud. Amb motiu de la campanya de les eleccions municipals a la Catalunya del Nord, editen el Llibre Blanc de l’ensenyament català, posant en relleu la necessitat de generalitzar l’ensenyament bilingüe a les viles i pobles, des de la llar d’infants fins al batxillerat. 2026 serà l'anyà de les obres del Centre Cultural de Catalunya Nord que els Angelets creen a Ribesaltes. Del 2001 fins al 2009, els Angelets de la Terra vam ajudar a crear penyes de la USAP arreu dels Països Catalans, per tal de participar a esborrar les fronteres mental i física entre la gent dels territoris on es parla la llengua catalana. Penya oficial de la USAP (rugbi a XV), els Angelets es converteixen també en penya dels Dracs Catalans (rugbi a XIII), ja que aquests dos equips són uns símbols importants de la catalanitat a Catalunya Nord.   Des del 2006, els Angelets porten moltes accions per promoure la llengua i la cultura catalanes : festivals, concerts, correfoc, lectures de poesia, cinema, teatre, exposicions, debats, excursions,...   - Revista Angelets de la Terra (2001-2009): 39 exemplars de 16 pàgines en color, en català i en francès, sobre els Països Catalans.   - Sant Jordi Jove (2006-2008): un concurs de dibuix de les classes de l'APLEC, un programa de ràdio en directe, un concert al Voral Vauban de Perpinyà.   - Nit de Poesia (2006 -...): vetllades poetiques i musicals amb poetes de tots els Països Catalans en diferents llocs de Perpinyà i altres municipis.   - Descobrir Catalunya (2006-2011): viatges en autobús i excursions per donar a conèixer a la gent de la ciutat les festes tradicionals com la Trobada del Canigó o la Festa de l'Os.   - Català a la SNCF (2006-2007): una campanya per demanar una senyalització en català i francès a les estacions de Catalunya Nord, amb el suport de la Plataforma per la Llengua.   - Setmana per la Llengua (2007-2012): un festival amb diades temàtiques per tal de mostrar la diversitat de la creació artística en català al cinema, música, poesia i teatre. El primer any es va organitzar a la Universitat de Perpinyà en col·laboració amb deu associacions d’estudiants africans, després es va fer en diferents municipis.   - Cine'Cat (2007-2011): vam presentar una quinzena de pel·lícules com « Pa Negre » i els dos documentals que vam realitzar, en col·laboració amb el Cinéma Castillet.   - Els Cremats de la Tet (2007-2008): colla de diables dels Angelets que va organitzar o va participar en deu correfocs.   - Col·lectiu de músics de Catalunya Nord per la Llengua (2010-...): promoció de la música actual en català; participació de més de 100 grups (reggae, jazz, rock, électro,...); 14 discos editats (un « best of » amb la revista Enderrock); més de 200 cançons editades; desenes de concerts arreu dels Països Catalans.   - Homenatge a Joan Pau Giné (2013-2014): Angelets van coordinar 90 grups de tots els països catalans que van fer versions de totes les cançons de Giné.   - Segell cultural pels municipis (2020 -...): un segell amb el qual els municipis es comprometen a enfortir els intercanvis transfronterers, promoure la cultura i les tradicions catalanes. Hi participen una seixantena de municipis de Catalunya Nord. - etc.   En 2018 i 2019, els Angelets de la Terra vam ser una peça clau en el moviment popular en solidaritat amb els presos i exiliats polítics Sud-Catalans. Una cinquantena de batlles de tota França, principalment de Catalunya Nord, van acollir la nostra exposició de fotoperiodisme "Visca per la Llibertat" (43 fotògrafs i 242 fotos), la projecció del documental i els debats sobre el referèndum d’autodeterminació a Catalunya, els quatre festivals "Concerts per la Llibertat" (39 formacions musicals del nostre col·lectiu) i la "Trobada per la Llibertat" amb 20 poetes. El 19 d'octubre de 2019, els Angelets vam organitzar la gran "Manifestació per la llibertat i la democràcia” a Perpinyà, amb la presència d'una quarantena d’alcaldes i regidors, de consellers regionals i departamentals, dels dos senadors i de 2.000 persones (segons L’Indépendant). Aquesta manifestació unitària va comptar amb la participació de moltes entitats i de personalitats: Ligue des Droits de l'Homme; Penyes de la USAP, dels Dracs Catalans i del Barça, batlle de Perpinyà i president de Perpinyà Méditerranée Métropole; col·lectiu de 100 batlles solidaris de Catalunya Nord; vicepresident del Consell Departamental Nicolas Garcia; vicepresident del Consell Regional Guy Esclopé; Federació Sardanista del Rosselló; Associació de la Flama dels Països Catalans; etc. Durant les municipals de 2020, vam impulsar el « Label Culturel des Angelets de la Terra » (segell cultural). 23 llistes van signar la nostra carta amb tres eixos: la normalització lingüística, la promoció de la cultura i de les tradicions, els agermanaments amb municipis de tots els Països Catalans. 12 llistes amb el Label van guanyar les eleccions.   En abril de 2021, els Angelets van redactar 55 propostes concretes per donar eines a les municipalitats que desitgen desenvolupar els tres eixos de la carta: Normalització de la presència del català en l'ensenyament i l'espai públic; Promoció de la cultura, la història i les tradicions populars catalanes; Amplificació dels intercanvis econòmics, culturals, esportius, educatius i associatius amb la resta dels Països Catalans.   El maig del 2021, 55 municipis de la Catalunya Nord van adherir a algunes o a totes aquestes propostes i van col·laborar en la redacció del "Llibre blanc de la Catalunya Nord" en el qual van exposar els seus projectes i accions. En juin 2022, les Angelets ont publié la deuxième édition du Livre blanc de Catalogne Nord, avec cette fois la participation de 115 municipalités parmi les 198 communes catalanes. Nous constatons que l’engagement à mettre en œuvre au moins l’une des 55 propositions du Livre blanc a favorisé un renouvellement de l’intérêt municipal pour développer des politiques de valorisation de la culture catalane, notamment avec la multiplication des Festa Major et des Fêtes Catalanes. Cette deuxième édition comprenait également un sondage réalisé par l’association auprès de toutes les mairies afin de connaître leur position concernant chacune des 55 propositions. Il en est ressorti qu’une immense majorité des communes souhaitent développer des échanges avec les communes de Catalogne Sud, alors que seule une minorité entretient actuellement des liens avec le sud. Trobades sense Fronteres – Rencontres sans Frontières Les Angelets ont interrogé des élus afin de comprendre les raisons du manque de relations entre le nord et le sud de la Catalogne. Les réponses ont montré que le cadre des jumelages est trop lourd administrativement, que les liens se perdent lors des changements d’équipes municipales et que limiter les échanges à une seule commune n’est pas satisfaisant. Il est souvent possible de développer des échanges sportifs avec une commune, scolaires avec une autre et culturels avec une troisième. Sur cette base, nous avons organisé la première Trobada sense Fronteres à Sant Cebrià de Rosselló (Saint-Cyprien) en décembre 2023, avec la participation d’une quarantaine de communes de Catalogne Nord et Sud. Une charte, signée par tous les participants, y a été établie afin de définir le cadre des relations que nous souhaitons encourager. Il a été décidé d’organiser deux rencontres annuelles, une au nord et une au sud. La deuxième rencontre a eu lieu à Bàscara (Empordà), la troisième à Tuïr (Roussillon), la quatrième à Campllong (Gironès) et la cinquième au Centre Culturel de Catalogne Nord créé par les Angelets à Rivesaltes. Une centaine de communes ont participé à ces rencontres, avec des élus de toutes tendances politiques. La langue des échanges est le catalan, car nous considérons que l’un des échecs des politiques transfrontalières subventionnées depuis une trentaine d’années provient du fait qu’elles ont été conçues comme des rencontres franco-espagnoles. Les Trobades sense Fronteres sont, au contraire, des rencontres catalano-catalanes qui se déroulent naturellement en catalan. En Catalogne Nord, certains élus parlent peu catalan, d’autres pas encore, notamment les maires de Villefranche-de-Conflent, Claira ou la mairesse de Villemolaque. Pourtant, tous partagent la volonté de défendre la langue, l’identité et la culture catalanes. À l’été 2025, les Angelets ont proposé à toutes les municipalités de Catalogne Nord et Sud une motion demandant la reconnaissance officielle du catalan par l’Union européenne et réaffirmant la volonté de renforcer les liens entre Nord et Sud. En décembre 2025, environ 200 mairies l’avaient déjà approuvée. Elle sera présentée le 30 janvier au Parlement de Catalogne, en présence du président du Parlement, lors d’une rencontre qui constituera la 6e Trobada sense Fronteres. Il est également envisagé d’organiser une rencontre sans frontière à la Chambre de commerce et d’industrie de Perpignan, en collaboration avec les chambres de commerce de Catalogne Sud et toutes les communes participant déjà aux rencontres. Le thème de la 7e Trobada sense Fronteres sera les échanges économiques, et des contacts ont déjà été établis avec les chambres de commerce du Pays basque pour les inviter et leur permettre de présenter leur chambre de commerce transfrontalière, créée en 2010.   Col·laboradors dels Angelets de la Terra a Catalunya Nord (2001-2020)   Universitat de Perpinyà, Casa de la Generalitat a Perpinyà, Ligue des Droits de l'Homme, La Ligue 66, Le Portail à Roulettes (Salses), L'Anthropo (Perpinyà), La Fabrica (Illa), Cinéma Castillet, Col·lectiu Joves del Rosselló, Casa Musical, Centro Espagnol, Regidoria Catalana de Perpinyà, Le 35 Quai Vauban, Le Théâtre des Hautes Rives, Le Théâtre de la Complicité, Le Théâtre de L'Echappée, Le Théâtre Primavera, La Bressola, Porta dels Països Catalans, Ida y Vuelta, Federació per la Llengua, Centre Cultural Català del Vallespir, Angelets del Vallespir, Radio Zigomar, France Bleu Roussillon, Arrels, APLEC, Perpignan TV, Federació Sardanista del Rosselló, Agissons Pays Catalan, Associació de la Flama dels Països Catalans, Comité international des feux de la Saint-Jean, Actions Pays Catalan, Penya Bronca 2003, Penya de l'Aspre, A 100 Mètres du Centre du Monde, L'Archipel Contre Attaque, Penyes Blaugranes de Catalunya Nord, Penya dels Trabucaires amb la USAP, Penya dels Dragons del Riberal, Penya Catalans Endavant, Terre de Pierres, Els amics del castell d'Òpol, Bureau des Etudiants, Associations Africaines de l'UPVD, Renaissance de Vernet Salanque, Prats Endavant,...   Col·laboradors dels Angelets de la Terra en els Països Catalans (2001-2020)   Casal Jaume Primer de Vila-real, Col·lectiu Ovidi Montllor (País Valencià), Generalitat de Catalunya, Enderrock, Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Tradicionarius (Gràcia, Barcelona), Via Fora (Gràcia, Barcelona), El Forn (Girona), Tercera Via (Santa Perpetua de Mogoda), Universitat Nova Història (Montblanc), CAL, Vilaweb, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Assemblea Nacional Catalana, Associació Catalana pels Drets Civils, Consell per la República, Institut Català de les Empreses Culturals, Associació de Sales de Concerts de Catalunya, Fira Mediterrània, Associació de Productors i Editors de Catalunya, Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya, Associació de Representants, Promotors i Managers de Catalunya, Associació Professional de Músics de Catalunya, Correllengua, APPEC, Unió de Músics de Catalunya, Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana, Xarxa Vives d'Universitats,...   Col·laboradors dels Angelets de la Terra en altres nacions sense estat (2001-2020)   -Bretagne: Festival du Livre en Bretagne (Carhaix), Ai'ta, ... - Occitània: Calandreta, Casal Català de Montpeller, Casal Català de Tolosa, La Carmagnole (Montpeller), La Tor deu Borrèu (Pau), ... - Euskadi, Pays Basque: Demo, Mediabask, Kalostrape,Ostatua, ...

Ramon Jordi Joseph Faura i Labat (nat a Perpinyà el 1979) és una personalitat de la vida cultural i militant de la Catalunya Nord. El 2001, després d'aprendre català en un any ERASMUS a Girona, va fundar l'associació Angelets de la Terra, que ha esdevingut un referent per a la difusió i la dinamització de la cultura catalana al Rosselló i la resta de la Catalunya Nord. Sota la seva direcció, l'associació ha organitzat nombrosos concerts, exposicions, festivals i campanyes de sensibilització per a la normalització del català. També ha desenvolupat diverses xarxes amb l'objectiu de recatalanitzar la Catalunya Nord: xarxa de penyes de l'USAP a la Catalunya Sud; col·lectius de músics, de poetes i de fotògrafs; xarxa de municipalitats catalanes del nord i del sud, amb la finalitat de reforçar la cooperació, esborrar les fronteres i donar visibilitat a la realitat nord-catalana més enllà de les fronteres administratives. Escriu articles, especialment a la revista bilingüe dels Angelets de la Terra (2001-2009), i participa en debats a tots els Països Catalans, a Còrsega, Bretanya, País Basc, Alsàcia, Occitània i Savoia. Més recentment, ha impulsat la creació d'un centre cultural català a Ribesaltes, que inclou una exposició permanent dedicada al seu pare, el pintor Ramon Faura Llavari, i a la memòria de la resistència antifeixista representada pels seus avis Joseph Labat i Ramon Faura Obac. Aquest centre cultural acollirà totes les associacions que vulguin promoure la cultura, la llengua i la identitat catalana. Qui és el seu pare, l’artista pintor Ramon Faura Llavari?Ramon Faura Llavari (Barcelona, 1945 – Lloret de Mar, 2022) va ser un tot-uter, principalment conegut per la seva pintura, però també pel seu treball com a empresari. Va estudiar a l'escola de la Massana de Barcelona i a el taller de Joan Miró. Opositor a la dictadura franquista, es va instal·lar a la Catalunya Nord el 1968, des d'on feia passar fullets que duia clandestinament als "pisos lliures" de Barcelona. A Perpinyà, va desenvolupar una obra molt personal, marcada pel surrealisme i l'expressionisme, amb referències freqüents a la natura humana. Exposava regularment en galeries de Catalunya, França, Espanya, Itàlia, Alemanya i als Països de l'Est. Després de la seva mort, la seva obra continua sent reconeguda, entre d'altres mitjans a través de l'exposició permanent iniciada per la seva dona i el seu fill, però també per mitjà de vendes de les seves teles a les sales de venda de París i Londres. Qui és el seu avi matern, el pagès i resistent Joseph Labat?Joseph Labat (Lys, Bearn, 1915 – 2009) era un pagès que es va comprometre com a cap de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. El seu nét va descobrir les seves accions bèl·liques en llibres d'història perquè ell no en parlava mai. Procedent d'una família pagesa, va créixer a la vall d'Ossau i va esdevenir una figura de la lluita contra l'ocupació nazi al Bearn. Va ser membre actiu dels Francs-tiradors i Partisans (FTP), un dels moviments més actius de la Resistència, organitzat pel Partit Comunista Francès. Coordinava accions de sabotatge, de recollida d'informació i d'ajuda als fugitius, posant regularment la seva vida en perill. La seva trajectòria ha estat relatada en llibres històrics i la seva figura simbolitza el lligam entre la lluita per la llibertat i la transmissió de valors per al seu nét Ramon Jordi Joseph Faura i Labat. Qui és el seu avi patern, l'industrial i comandant de l'exèrcit republicà Ramon Faura i Obac?La família Obac, de la banda de l'avi Ramon Faura i Obac (1900-1992), és un llinatge català antic i prestigiós, amb una història que es remunta al segle IX. Un avantpassat va rebre terres a prop de Barcelona com a recompensa pels seus exploits militars en l'època de Carlemany. Aquesta propietat, explotada per la família durant segles, és avui coneguda amb el nom de Parc Natural de l'Obac. La casa pairal, la Casa Nova de l'Obac, que avui és un museu, va ser durant molt de temps el centre de la vida familiar, servant alhora com a residència i refugi durant les epidèmies o els períodes turbulents. La família Obac va tenir un paper notable en la gestió forestal i industrial de la regió, i l'àvia de Ramon Faura Llavari en va ser la darrera administradora.Ramon Faura i Obac va ser comandant de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola, i va ser responsable de les fàbriques d'armament de la Generalitat de Catalunya, un càrrec estratègic en la lluita contra les forces feixistes. El seu compromís i les seves responsabilitats testimonien el paper central de la família en la història política i industrial de la Catalunya del segle XX. Cronologia Ramon Jordi Faura i Labat (Perpinyà, 1979), militant per la llengua i la cultura catalana a la Catalunya Nord a través de l'associació « Angelets de la Terra » que va crear en 2001. Fill d'un català de la Selva i d'una occitana de Bearn. En 2000, fa un Erasmus a la Universitat de Girona per aprendre el català. També va estudiar en les universitats de Perpinyà, Tolosà i Utrecht (Holanda).A vint-i-un anys, va ser co-gerent de l'empresa més antiga de França (Prats Dumas, Dordonya, 1309), on encara està treballant vint anys després.En 2001, crea l'associació cultural dels Angelets de la Terra que serà una penya de la USAP i dels Dracs Catalans, equips de rugbi a 15 i a 13 de Perpinyà molt populars a la Catalunya Nord. Ajuda a crear una vintena de penyes arreu dels Països Catalans i edita 39 números d'e la revista « Angelets de la Terra », en català i francès, fins al 2009 (quan va patir un greu accident de cotxe).En 2004, en el marc de la Nit de Sant Jordi organitzada per Òmnium Cultural, Ramon rep el premi de Divulgació i Periodisme pel seu reportatge publicat en El Temps: «La USAP, eina de recatalanització».El mateix any es presenta com a independent a les eleccions departamentals i aconsegueix 4% dels vots. En 2008, aconseguirà el millor resultat per una candidatura catalanista a Catalunya Nord amb un 8%.En 2006, comença a organitzar actes culturals i festius amb els Angelets de la Terra (Homenatge a Joan Pau Giné, Sant Jordi Jove, Descobrir Catalunya, Diada de Catalunya Nord, Nits de Poesia, Cine'Cat,...). En 2010, creació del Col·lectiu Angelets de la Terra de músics per la llengua arran de la quarta edició de la Setmana per la Llengua que organitza fins al 2012. En 2017, Ramon rep el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Carulla. En 2018 i 2019, els Angelets organitzen concerts, manifestacions i exposicions en solidaritat amb els presos polítics, en col·laboració amb 50 municipis arreu de l'Estat francès. En 2020, els Angelets atorguen el seu « Label Cultural dels Angelets de la Terra » a 23 llistes candidates a les eleccions municipals a Catalunya Nord (13 guanyen). El 2021, els Angelets publiquen el «Llibre Blanc de Catalunya Nord» amb 55 propostes per al català en què participen 55 ajuntaments de la Catalunya Nord. El 2022, publiquen una segona edició amb la participació de 115 ajuntaments dels 198 municipis catalans a França. El 2023, els Angelets organitzen la primera "Trobada sense Fronteres de municipis catalans". Una activitat que comptava amb cinc edicions el 2025 i un centenar d'ajuntaments participants. El 2025, els Angelets han proposat als ajuntaments de la Catalunya Nord i Sud de votar una moció per a reivindicar la defensa de la llengua comuna i la solidaritat mútua. Els orígens familiars La història i els orígens d'un individu influeixen sobre el desenvolupament del seu pensament i de la seva trajectòria. Per això, pot ser interessant conèixer millor en Ramon Faura a través de la presentació personal que segueix. Fill d'una restauradora occitana, arrelada als Pirineus bearnesos. L'avi matern d'en Ramon va ser empresonat amb André Malraux per fer sabotatges contra l'Alemanya dels nazis i organitzar reunions de resistents en la seva masia. Fill d'un artista pintor, alumne de Joan Miró a l'escola de la Massana, arrelat a la Serra de l'Obac on la seva família viu des del segle IX, amb avantpassats al comandament dels Segadors de Terrassa. L'avi patern d'en Ramon participava en la producció d'armes per la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil. Els seus pares es van conèixer a Bordeus, en el restaurant de la mare que formava part de la famosa guia "Gault et Millau". Van anar a viure al Mas d'en Simon, alhesores en ruïna, i el van restaurar. Aquí en Ramon i el seu germà Marc van fer els primers passos, entre vinyes i ametllers, al peu del castell de Queribus, en el municipi de Talteüll. Després la família es va traslladar successivament a Forques, El Soler, Sant Cebrià, Perpinyà i Sant Esteve. Va fer estudis universitaris amb ganes de provar-ho tot, sobretot els intercanvis europeus a Girona i Utrecht a prop d'Amsterdam. Un sentiment nacional català Ramon va arribar a la hipòtesi que el despertar de la seva catalanitat va començar quan va prendre consciència que, malgrat ser català, no podia comunicar amb els seus avis i familiars en català. Una frustració de no parlar la seva llengua que pateixen molts nord-catalans.Amb cinc anys, ja aixecava ben alt la senyera, en una manifestació al coll de Manrella (Agullana, La Vajol), en homenatge a Lluís Companys.  La classe per adults de Sant Cebrià, on anava amb els seus pares i el seu germà, era avorrida per un nen de 7 o 8 anys, però ja li semblava important participar-hi cada setmana. La classe de català del malaguanyat caricaturista Jordi Dunyach, al col·legi d'Elna, va parar-se al cap de pocs mesos. Ramon va entendre que no li posarien fàcil per recuperar el català. De fet, va haver d'esperar fins al tercer any d'universitat, en 2001.Va poder anar d'Erasmus a Girona, amb l'ajuda del professor Miquel Leiberich, i aprendre la seva llengua. L'aprenentatge va ser molt ràpid, ja que tenia la llengua en l'orella i en el cor com molts nord-catalans. Al cap de tres mesos d'intensiu es trobava a fer una conferencia sol, davant d'una classe de sud-catalans per explicar la seva Catalunya Nord. Parlar i escriure en català li ha permès entendre molt millor el seu entorn i el món. Malgrat tot, ser català continua sent una lluita i un aprenentatge dia rere dia.En realitat, tots tenim una història i un arbre genealògic, però el més important és la història que estem escrivint amb la nostra militància per les generacions futures.El pas vers la catalanitat no és fàcil per ningú, sobretot a l'Estat francès. De forma estranya, són els catalanistes mateixos que t'ho posen més difícil. Quan hi vols fer catalanisme sense demanar l'autorització als qui en voldrien tenir el monopoli i tenen el suport de les institucions, és encara més difícil. Ramon les anomena els « catalanistes alimentaris » i no veu gens d'interès a prendre el mateix camí, sobretot quan veu que moltes coses es podrien fer molt millor. Segons ell el català és de tots i tothom pot participar a la seva manera en aquesta societat nord-catalana en reconstrucció, sense haver d'entrar en cap motlle. Història del meu avi, JOSEPH LABAT (1915-2009): cap de la resistència al Bearn Acabo de rebre el llibre «Résistances - Nay-en-Béarn» d'André Narritsens (editat el novembre de 2015), on algunes pàgines estan dedicades al meu avi, JOSEPH LABAT (1915-2009), pagès, militant comunista d'abans de la guerra i un dels principals quadres de la resistència a la seva zona. Formava part dels Francs-tireurs et partisans (FTP), un moviment de resistència interior francès creat a finals de 1941 per la direcció del Partit Comunista Francès. Aquí teniu alguns extractes d'aquest llibre que fan referència al meu avi: Joseph Labat «Setembre de 1943, la dissolució del grup FTP marca el final del primer "maquis". Tanmateix, alguns militants romanen al lloc al voltant dels quals es continuarà una activitat política i, molt aviat, es construirà una estructura de lluita armada al voltant de Marcel Betbeder, Gabriel Borde, Henri Colin, Olivier Domenjeolles, JOSEPH LABAT, André Lafourcade, Casimir Lagouare, Jean-Baptiste Lagouare, Jean-Marie Sarrès, Joseph Sarrès, Werner Waldeyer. Més enllà de l'acció propagandística que es repren poc a poc, altres senyals s'han de donar que, per simbòlics que siguin, indiquen clarament que l'acció continua. És sota aquest prisma que s'ha d'entendre el sabotatge realitzat en solitari per JOSEPH LABAT, el 6 de desembre de 1943, contra una premsa de farratge a Pau. L'afer fa una mica de soroll, com ho demostra la importància que se li dona al sabotatge pel prefecte, la policia i els professionals.» (p.182) «El llançament en paracaigudes ha de tenir lloc el 28 d'abril de 1944 en un vast camp, prop del poble de Pardies-Pietat. L'operació es desenvolupa sense cap problema particular, excepte un retard de dues hores. Una vintena d'homes (quinze FTP armats i cinc membres de Franc-Tireur i de Combat) són presents així com un tècnic de l'AS vingut de les Landes. Els FTP asseguren la seguretat sota la responsabilitat de JOSEPH LABAT i participen en la recollida dels contenidors.» (p.184) «L'endemà, els FTP són informat que el dipòsit corre el risc de ser descobert. En la nit del 2 de maig, carreguen els contenidors en un camió de l'empresa Minvielle-et-Cabane i es dirigeixen cap al poble de Lys, on JOSEPH LABAT ha preparat noves amagatalls. El material rebut permet armar uns cent vint homes. Compta amb tres metralladores, dos bazookas, metralladores Sten, fusells de canó curt, revòlvers de tambor, granades de mà i també un important material de sabotatge. Un cop desxifrades les instruccions en anglès, JOSEPH LABAT i Maurice asseguren la primera instrucció.» (p.185) «En la nit del 24 al 25 de maig, a Nai, el Pont de ferro és severament destruït: l'operació ha estat realitzada per Maxime Boyrie, Louis Laborde i l'equip de Lys dirigit per JOSEPH LABAT (50 quilos de plàstic van ser utilitzats).» (p.187) «La decisió d'implantar una base rural va suscitar alguns debats. JOSEPH LABAT i el grup FTP de Lys consideren, de fet, que cal continuar l'acció a partir dels principis de mobilitat i clandestinitat anteriors, però es decideix crear un centre operatiu a la granja Pédy.» (p.189) El 12 de juny de 1944, el comandant Maurice, Joseph Labat, pagès de Lys, i Marcel Betbeder de Mirepeix baixen a Nai amb els seus maquisards FTP per aplicar la línia donada a les organitzacions de Resistència: afirmar-se, controlar el territori, preparar el postalliberament i el judici dels col·laboradors. Ocupen la ciutat. Però, a última hora de la tarda, una columna alemanya d'una seixantena de soldats intervé. Durant l'enfrontament, Maxime Boyrie i Jean Seignères cauen sota les bales de la columna enemiga d'uns seixanta homes. Després, Henriette Lascourrèges, Jeanne Lauga, Marie Mendez, obreres, i Pierre Cazaban, Charles Serville i Eugène Lacoste cauen sota les bales de l'exèrcit d'ocupació o són afusellats. Des de l'Alliberament, Nai celebra cada any aquest episodi de l'Alliberament. «Es decideix a Lys realitzar una acció el 12 de juny de 1944 a Nai. Un jove ciclista, Etienne Cazajous, ha avisat els FTP que uns oficials alemanys al capdavant d'un comboi de diversos camions (tres, sembla) estan consultat un mapa de carreteres a la cruïlla dels Quatre camins. Cinc minuts després, un cotxe pintat de groc apareix, seguit de tres camions. Théo Martin apunta al cotxe i dispara una mitja ràfega, però la metralladora s'encalla. Els alemanys salten dels camions, s'estiren a terra i comencen a disparar. Disposen d'una gran potència de foc: metralladores i morters estan fixats als camions i sembla que s'utilitzen. Al soroll d'aquests primers trets, JOSEPH LABAT, Louis Le Bris, André Lafourcade i un quart FTP no identificat, en ruta per realitzar un sabotatge de la via fèrria, intenten donar suport al grup dels quatre. Disparen algunes ràfegues de metralladores a l'avinguda de l'escola superior i Louis Le Bris és ferit (dos dits tallats) després de llançar una granada, JOSEPH LABAT es retira fent ziga-zagues al llarg del curs Pasteur. Per sort, els trets alemanys no l'assoleixen. Els seus companys fugen pels jardins. Aquest combat de Nai va causar 8 morts i 3 ferits. Les represàlies alemanyes seran molt violentes.» (p.211) «El grup Vernet, que va participar en l'enfrontament del pont d'Assat, es va dirigir cap a Lys i va demanar a Marie Labat, la dona de JOSEPH LABAT, que emmagatzemés les seves armes a la granja. Es va negar i es va aconsellar amagar les armes en un camp de blat. Així es va fer.» (p.226) «El 10 de juliol de 1944, el pont SNCF d'Aressy salta i quatre dies després, JOSEPH LABAT i Jean-Baptiste Lagouare destrueixen sis pilons a Arudy. Per a aquestes dues últimes operacions, a causa de la manca d'explosius, es va recórrer a la dinamita o a un dispositiu a base de pólvora negra/metxa.» (p.237) «El 15 de juliol, la via fèrria de Tolosa-Baiona és severament plastificada: entre Montaut i l'aturada de Dufau, dotze rails són trencats, dos pilons tallats i una catenària enfonsada. La circulació dels trens es va interrompre. Però els partisans van passar calor: un cop acabada l'operació, apareixen camions alemanys. Hi va haver delació? JOSEPH LABAT n'està convençut.» (p.238) «Les detencions de Lys (20 de juliol de 1944): L'operació duta a terme al poble es complementa cap a migdia amb una altra que té com a objectiu la granja de JOSEPH LABAT, on sis persones es preparen per menjar. Tres d'elles (Henri Colin, el seu fill Riquet i André Lafourcade), resistents de fa temps amagats des de fa uns dies a la granja Bidot, han vingut a ajudar a la sega del blat. Les altres dues, un jove FTP de Nai, Laurette, i un membre del grup Franc-Tireur, al qual anomenarem X, que actua amb els FTP des del 12 de juny, també s'allotgen a la granja. Poc abans que es servi la sopa, algú truca a la porta. El visitant no és altre que René Sarrat, un amic d'un veí de JOSEPH LABAT, que va conèixer a l'exèrcit de l'Armistici i que va passar l'avantdia per la granja. Sarrat explica que creu haver perdut la cartera durant la seva visita. Després de fer alguns gestos de cerca, marxa. La porta s'obre llavors violentament, deixant pas a un oficial i a uns soldats alemanys que neutralitzen els presents i després els lliguen les mans a l'esquena. L'oficial declara: "ens heu matat tres companys". Aprofitant la confusió, Laurette aconsegueix fugir. En total, cinc persones són detingudes (H. Colin, R. Colin, JOSEPH LABAT, A. Lafourcade i X) i aviat traslladades en camió fins a Lorda. JOSEPH LABAT hi és torturat durant dos dies i després enviat a Tarba, on les tortures es repeteixen. X és present durant les sessions de tortura. Colpejat amb un fuet, està a punt de sufocar després de les cinc o sis sessions d'asfíxia a les quals el sotmeten. Dues preguntes es repeteixen incessantment: "qui són els vostres caps, on són?". JOSEPH LABAT només solta ximpleries. Renunciant a obtenir més, els alemanys, que tenen una llista de joves del poble de Lys i tenen la intenció d'aprehendre'ls, embarquen JOSEPH LABAT cap al seu poble natal en companyia de X. Són conduïts cap a llocs on la resistència FTP suposadament té amagatalls. Però les recerques que fan els alemanys no donen res.» (p.241, 242) «Traïció i tragèdia (20 de juliol - 17 d'agost de 1944): Després de les detencions de Lys, JOSEPH LABAT va quedar molt sorprès per la quantitat de coses que sabien els alemanys. Els seus sospites es van confirmar aviat quan, de tornada d'una expedició cap als amagatalls d'armes suposats dels FTP, X va demanar ser "deixat [a Pontacq]", és a dir, alliberat. Es revela una traïció: X va parlar i compta amb la desaparició de JOSEPH LABAT perquè el seu comportament romangui desconegut. Més tard, de tornada a Nai, declararà que, convocat a un interrogatori, va enganyar la vigilància del seu guàrdia i es va escapar saltant un mur. En qualsevol cas, per ara, desapareix i no tornarà a aparèixer fins a l'Alliberament. En un context en què JOSEPH LABAT també ha tornat, aquest acusa X de traïció i els antics dirigents FTP decideixen apartar-lo fins que els esdeveniments de juliol de 1944 quedin completament aclarits, cosa que no es pot fer, ja que X ha subscrit un compromís amb el regiment de Bigorra. A la tardor de 1945, de camí cap a Alemanya, es mata a Sainte en un accident de moto. Les detencions de Lys també van precedir una tragèdia que es va desenvolupar el 17 d'agost. De fet, després de la seva empresonament a Lorda i després a Tarba, A. Lafourcade, H. i R. Colin van ser traslladats a la presó de Caffarelli a Tolosa. JOSEPH LABAT, pel que a ell concerneix, és empresonat a la presó de Saint-Michel, on aviat es troba a la mateixa cel·la que ANDRÉ MALRAUX, que va descriure a "Antimemòries" (1972) les condicions en què es va produir la seva alliberament d'aquesta presó amb l'ajuda dels resistents. A la tarda del 17 d'agost, A. Lafourcade i els Colin tenen una cita amb la mort amb 54 altres presoners extrets de diversos llocs. Cap a les 17:30, són arrencats de les seves cel·les i després empesos dins de camions coberts. Portats a un graner, els soldats van cremar vius els que no havien mort sota les ràfegues de metralladores. Per atenuar els crits, els alemanys cantaven. Però qui va constituir la llista dels supliciats, quins criteris van presidir la selecció? Quatre interns de la presó de Saint-Michel van escapar de la massacre, entre ells JOSEPH LABAT.» (p.244)

La Revolta dels Angelets de la Terra: Una revolta nacional a la Catalunya Nord Introducció: El marc i la importància de la revolta Al segle XVII, allò que hauria pogut ser una simple insurrecció antifiscal, com tantes altres, es transformà ràpidament en una revolta per preservar els drets i les llibertats de la terra catalana. El nom que es donaren els insurgents ja era prou explícit: els Angelets de la Terra. En aquella època, els Pirineus catalans tenien una importància estratègica durant tot el regnat de Lluís XIV. Aquest no mantingué el control d’aquesta nova frontera en virtut del Tractat dels Pirineus, sinó perquè féu ús d’una força militar i diplomàtica superior a la dels espanyols, i reprimí violentament els diversos intents d’aixecament català. La revolta armada dels Angelets de la Terra, en defensa de les Constitucions catalanes i per la reunificació del Principat de Catalunya, posterior al tristament famós Tractat dels Pirineus (1659), aconseguí mantenir en escac el totpoderós rei de França durant més de deu anys. Comandats al Vallespir per Josep de la Trinxeria, obtingueren grans victòries i escrigueren una de les pàgines més heroïques i dignes de la nostra història. Tanmateix, una vegada més, ens trobem davant d’uns fets massa desconeguts al nostre país i, evidentment, hi ha també una alarmant manca de representacions icòniques que els mantinguin presents com a testimoni orgullós de l’esperit combatiu ancestral de la nació catalana. De la nostra banda, restarà sempre l’intent de restituir la memòria d’aquests herois i de denunciar aquesta manca de rigor històric. Part 1: El context històric i les causes de la revolta 1.1. L’annexió francesa (1659) El 7 de novembre de 1659, arran de la Guerra dels Segadors, les monarquies hispànica i francesa signaren el Tractat dels Pirineus, que suposà el repartiment de Catalunya entre ambdós sobirans. Aquest tractat imposà una frontera que annexionà a França el Rosselló, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya. La resistència a l’ocupació francesa de la Catalunya Nord començà ja el març de 1661. 1.2. La imposició de la gabella (1661) i la traïció dels compromisos El juliol de 1660, s’instaura el Consell Sobirà del Rosselló, en substitució de la Diputació, confirmant oficialment a la Catalunya Nord l’aplicació de les Constitucions del Principat de Catalunya que Lluís XIV havia jurat a Perpinyà. Tanmateix, les promeses es trenquen ràpidament: Juny de 1660: Supressió de totes les institucions i organismes catalans. 1661: Imposició del monopoli reial de la sal, contrari a les Constitucions catalanes, amb el tancament de les salines locals i la prohibició d’importar sal d’altres salines del Principat. Novembre de 1661: Reintroducció de la gabella (impost sobre la sal), abolit per les Corts Catalanes des de 1283. Conseqüències i impopularitat:Aquest impost havia de servir per pagar les tropes d’ocupació i els funcionaris francesos, considerats “col·laboradors”.Els fons recaptats foren desviats en perjudici de Perpinyà, la qual cosa fou percebuda com una abjuració del jurament reial.Les protestes dels cònsols de Perpinyà foren rebutjades pel Consell Sobirà.L’impost colpejà especialment el Vallespir, terra de pastures dependent de la sal catalana més barata.S’inicià un contraban intens, i la repressió fou immediata (com a Sant Llorenç de Cerdans el 1663: 8 condemnats a mort, 51 a galeres). Part 2: El desenvolupament de les revoltes 2.1. La primera revolta (1667-1669) i el Compromís de Ceret Origen: El 1667, els gabelers registren les cases de Prats de Molló i imposen multes. Josep de la Trinxeria, membre d’una família notable, indignat, organitza la resistència armada. Els Angelets: Una tropa de voluntaris ben armats, ajudats pels pagesos, es bateja com a Angelets de la Terra (per la seva capacitat d’aparèixer i desaparèixer com àngels, o en referència a Sant Miquel). Accions: La guerrilla s’estén pel Vallespir. Ataquen una hostatgeria dels gabelers a les Banyes (Amélie-les-Bains) i assetgen un subveguer dins d’una església. El setge de Ceret el 1668 n’és un punt culminant. Repressió i fracàs francès: El president Sagarra dirigeix una expedició punitiva de 300 soldats, derrotada al Pas del Llop.Èxit i negociació: Els Angelets, coneixedors del terreny, assetgen i desorganitzen les tropes franceses. Lluís XIV, ocupat a la Guerra de Devolució, pacta el 24 d’abril de 1669 el Compromís de Ceret: amnistia general, supressió dels gabelers i venda de sal a preu reduït. 2.2. La segona revolta (1670-1675) i l’aixafament Rebrot: El 1669, Joan Miquel Mestre “l’Hereu Just” reclama el mateix tractament per al Conflent. La seva detenció el gener de 1670 encén una nova revolta.Escalada: Els Angelets prenen Arles (on maten l’alcalde) i tornen a assetjar Ceret amb 1.500 homes.Derrota decisiva: França envia una armada de 4.000 soldats que prenen el Vallespir pel darrere, a través de les muntanyes. El 5 de maig de 1670, els Angelets són derrotats al Coll de la Regina: la seva tàctica de guerrilla és ineficaç en batalla oberta.Repressió exemplar: Les cases i muralles de Prats de Molló i Serrallonga són enderrocades, i setze pobles reben multes severes. 2.3. La lluita durant la Guerra d’Holanda (1672-1678) i els complots Col·laboració amb Espanya: La lluita adquireix un caràcter obertament antifrancès. Els Angelets col·laboren amb la monarquia hispànica.El Complot de Vilafranca (1674): Pretén reunificar-se amb el Principat de Catalunya el Dissabte Sant de 1674. La conspiració és descoberta. Repressió terrible:El cap Manuel Descatllar és torturat, executat i el seu cap exposat.Francesc Puig i Terrats és degollat en públic i el seu cos esquarterat.Els caps dels Angelets són exposats dins gàbies de ferro durant 30 anys.Els béns dels acusats són confiscats. El poble de Pi és arrasat i s’hi escampa sal.Purgues socials: Exili de més de 200 persones i execució d’un centenar.Últims combats: Les tropes espanyoles prenen el Fort de Bellegarde i controlen part de la Catalunya Nord (1674), però en són expulsades el 1675. La revolta és considerada acabada aquell any. Les conseqüències són tan greus que Lluís XIV intenta intercanviar els comtats nord-catalans per Flandes, sense èxit. Part 3: Anàlisi, memòria i debats historiogràfics 3.1. Qui eren els Angelets? Organització i suport popular Origen social: Pagesos, traginers (els primers afectats), treballadors de les fargues (clavataires), alguns nobles, dones (suport passiu), infants i joves (tasques d’espionatge).Organització i tàctica: Cos armat organitzat tècnicament segons els sistemes d’autodefensa locals (sometents, miquelets). Excel·lent coneixement del terreny, armament lleuger i gran mobilitat.Crits de guerra: «Via fora, lladres i gavatxos!» i «Visca la Terra!».Suport popular: La complicitat de la població fou essencial. Sense aquest suport actiu i passiu, la seva resistència no hauria estat possible. 3.2. El debat: revolta antifiscal o nacional? Una interpretació evolutiva: El moviment comença com una reacció a una mesura fiscal, però amb el temps adquireix una dimensió política i identitària.Una nació fragmentada: La solidaritat no fou general; la identitat catalana es reforçà per zones afectades, com una “contraidentitat” davant l’agressió francesa.Una decisió política: La revolta esdevé una opció d’adscripció nacional: preferir la monarquia hispànica davant la impossibilitat d’autogovern.La percepció francesa: Per França, la revolta representava un perill secessionista, “un pont per a la invasió de l’enemic”, fet que explica l’enviament de grans contingents militars i la desconfiança duradora cap als catalans. 3.3. La memòria, l’oblit i la representació Una història oblidada: Aquests fets són absents dels manuals escolars i gairebé desconeguts per la historiografia francesa.Recuperació històrica: El primer a reivindicar-los fou Philippe Torreilles a inicis del segle XX.Representació iconogràfica errònia: El retrat de Josep de la Trinxeria (1726) el mostra vestit a la moda del segle XVIII, i no del seu temps, prova d’un retrat familiar pòstum i d’una manca de rigor.Crida a la memòria: Seria “imperdonable” que aquests herois, darrers defensors de les llibertats catalanes a la Catalunya Nord, caiguessin en l’oblit. 3.4. Retrat i llegat de Josep de la Trinxeria El cap carismàtic: Membre d’una família burgesa de Prats de Molló, dedicà la seva vida a la reunificació de Catalunya. Gaudia de gran prestigi i participà en el Complot de Vilafranca.Fi tràgica: Morí en combat el 1689 durant una incursió des de la seva base a Olot, on s’havia refugiat. Havia rebut una patent de coronel de miquelets de part de la monarquia hispànica.Restitució històrica del seu aspecte: Basada en una descripció de 1673: vestit de drap fosc amb galó d’argent, barret a la francesa, cabells llargs i bigoti retorçat. Interès històric i significació profunda Quin interès pot tenir aquesta revolta per als historiadors d’avui? La seva significació revela dades sobre l’adscripció política i social més enllà del seu contingut immediat. La visió exterior, la de França, és clau: percebé la revolta com un perill real, cosa que conduí a una repressió brutal i a l’enfortiment del control militar de la frontera (com a Montlluís). Conclusió final: L’abast i la durada del conflicte consolidaren una ideologia. No fou potser la representació d’una nació construïda, sinó “l’expressió d’una identitat pròpia davant l’altre que és rebutjat”. La revolta dels Angelets creà un precedent fonamental en les relacions entre rossellonesos i francesos, i marcà profundament la memòria col·lectiva. Context 1659 : Annexió francesa de la Catalunya NordEl 7 de novembre de 1659, arran de la Guerra dels Segadors, les monarquies hispànica i francesa signaren el Tractat dels Pirineus, que significà el partiment de Catalunya entre els dos sobirans. Aquest tractat imposà una frontera que annexà a França el Rosselló, el Conflent, el Capcir i una part de la Cerdanya. La resistència a l’ocupació francesa de la Catalunya Nord començà ja al març de 1661. 1661 : La gabella, impost sobre la sal a la Catalunya NordEl juliol de 1660 s’instaurà el Consell Sobirà del Rosselló, que substituí la Diputació, confirmant a la Catalunya Nord (Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i nord de la Cerdanya) l’aplicació oficial de les Constitucions de la Principat de Catalunya, que Lluís XIV jurà a Perpinyà, tal com ho havien fet abans Lluís XIII i tots els seus virreis, i confirmades per edictes reials a París. Malgrat tot això, l’any següent el monarca francès imposà el monopoli reial de la sal, contrari a les Constitucions catalanes, fet que implicava el tancament de les salines locals i la prohibició de transportar sal des d’altres salines de la Principat, com la de Cardona. Les protestes contra aquest atropellament foren generalitzades i la revolta fou reprimida amb gran crueltat. Per acabar-ho d’adobar, el rei imposà un nou impost sobre els catalans, la gabella de la sal, destinada a mantenir les tropes d’ocupació. Tot i haver-se compromès a mantenir les institucions catalanes, Lluís XIV, al juny de 1660, suprimí totes les institucions i organismes oficials, substituint-los per formes administratives i fiscals franceses. La resistència al nou amo començà el març de 1661. En acudir a resoldre un conflicte entre els habitants d’Aiguatèbia i d’Orellà, el Viguier Marsal fou violentament atacat. Aconseguí escapar, però l’advocat i el servent que l’acompanyaven foren assassinats. Al novembre de 1661, el govern francès restablí la gabella, impost sobre la sal abolic per les Corts Catalanes des de l’any 1283, sota el regnat de Jaume II de Mallorca. Els diners recaptats servien per pagar les despeses de les places fortes i els sous dels funcionaris francesos, entre ells els magistrats del Consell Sobirà. Això feu encara més impopular l’impost, ja que servia per subvencionar aquells que, als ulls de la població autòctona, eren “col·laboradors”. A més, el desviament dels fons per part del rei de França —en perjudici de Perpinyà, que no en rebia més que una part insignificant— fou considerat una abjuració del jurament reial de respectar els privilegis de la capital del Rosselló. Els cònsols de Perpinyà protestaren, però una decisió del Consell Sobirà rebutjà la queixa municipal i imposà la voluntat del govern. Aquest impost colpejava de ple el Vallespir, terra de pasturatges acostumada a comprar sal catalana vinguda de l’altra banda de la nova frontera. Així començà una intensa contraban, que els gabelous —guàrdies encarregats de controlar el comerç de la sal— intentaren reprimir registrant cases i càrregues de traginers. Cal dir que això demostrava que comarques com el Vallespir encara ignoraven la nova frontera, ja que França no disposava, vers 1662, d’una guàrdia fronterera realment eficaç ni d’una infraestructura militar suficient per controlar tots els moviments transfronterers. El 1663, els habitants de Sant Llorenç de Cerdans es revoltaren contra els gabelous, que havien empresonat alguns traginers, i destruïren les seves instal·lacions. La repressió, dirigida pel president del Consell Sobirà, Francesc Sagarra, un català renegat, fou immediata: vuit habitants foren condemnats a mort i cinquanta-un a galeres perpètues. Tot i això, el contraban continuà amb més força que mai. 1667-1668 : La primera revolta dels Angelets de la TerraEls Angelets de la Terra actuaren sobretot entre 1667 i 1675 com a veritables guerrillers contra les tropes franceses, i especialment contra els funcionaris de la gabella de la sal, que obstaculitzaven l’activitat dels contrabandistes. El 1667, els gabelous registraren les cases de Prats de Molló, imposant multes als habitants trobats en possessió de sal “espanyola”. Entre ells hi havia Josep de la Trinxeria, membre d’una de les famílies més antigues de la vila. Indignat pel menyspreu als Usatges de Catalunya, decidí organitzar una resistència armada. Poc després, reuní una tropa de voluntaris ben armats i disciplinats, ajudats pels pagesos, i s’autodenominaren els Angelets de la Terra. El nom provindria de la facilitat amb què apareixien i desapareixien com àngels, encara que altres versions el relacionen amb l’arcàngel Sant Miquel, patró dels paraires (drapers) de Prats de Molló. La guerrilla dels Angelets s’estengué pel Vallespir, especialment als pobles de Serrallonga i Montferrer el 1667. Entre els seus lugartenents hi havia Damià Nohell, fill de l’alcalde de Serrallonga, i més tard Joan Miquel Mestre, dit l’Hereu Just de Vallestàvia. El 1668, atacaren l’hostal dels Banys d’Arles, on s’allotjaven els gabelous, i assetjaren dins l’església de Sant Llorenç de Cerdans un sotsviguier anomenat Maniel. El setge de Ceret a l’agost del 1668 fou un punt culminant de la lluita. En resposta, Francesc de Sagarra oferí al juliol una recompensa de cent doblons d’or a qui capturés els resistents, i al setembre hi anà amb una expedició punitiva de 300 soldats. L’expedició, però, fou vençuda al pas del Llop, i Sagarra, perseguit pels guanyadors, es refugià a Arles. La carta de Louvois a Macqueron (París, 11 de novembre de 1668) ordenava: “Forçar els llocs d’on la gabella ha estat expulsada a acceptar-la de nou i lliurar els culpables a la justícia; en cas contrari, entrar per la força en aquestes muntanyes, saquejar i cremar alguns pobles, com a exemple i càstig per als altres súbdits del Rei.” Bons coneixedors del territori, els guerrillers causaren grans danys a les tropes franceses durant aquells anys, eliminant nombrosos recaptadors de l’impost de la sal. Lluís XIV, immers en una nova guerra contra Espanya (Guerra de Devolució, 1667-1668), decidí pactar amb els vallespirencs el 24 d’abril de 1669. Aquest pacte, conegut com el Compromís de Ceret, consistia en una amnistia general, la supressió dels gabelous i la venda de sal a preu reduït als municipis del Vallespir. 1670-1675: La segona revolta dels Angelets de la Terra L’any 1669, essent un dels caps de la revolta, Joan Miquel Mestre, “l’Hereu Just”, va reclamar el mateix tractament per al Conflent. Fou detingut el 22 de gener de 1670 pel governador de Prats de Molló, fet que va provocar la revolta dels veïns de la vila, que prengueren com a ostatges la seva dona i els seus fills. Aquests foren intercanviats per l’Hereu Just, que així pogué escapar. Els Angelets aconseguiren expulsar els francesos de Prats de Molló al gener de 1669 i hi restaren fins al mes de maig. Aleshores, la revolta no sols es reprengué, sinó que fou molt més violenta, amb combats arreu del Vallespir. El 27 de febrer de 1670, els Angelets ocuparen Arles, on mataren el batlle. Poc després, 1.500 Angelets assetjaren per segona vegada Ceret, capital del Vallespir, entre el 31 de març i el 2 d’abril. A partir d’aquí, els francesos enviaren una gran armada de 4.000 soldats a les muntanyes que separen el Conflent del Vallespir, per atacar aquesta darrera comarca per la rereguarda, evitant així ser una presa fàcil per la ruta de la vall. El 5 de maig, derrotaren finalment els Angelets al coll de la Regina, ja que la tècnica de guerrilla no podia resistir una batalla oberta contra un exèrcit regular. Alguns Angelets es refugiaren a la Catalunya Sud, mentre que d’altres s’amagaren a les muntanyes per continuar accions de guerrilla. Però es pot dir que, a partir d’aquesta derrota, la gran revolta dels Angelets de la Terra quedà sufocada. Els Angelets provenien principalment de la Catalunya Sud i de l’Alt Vallespir; de mitjana, hi participava un home per casa, fet que mostra el caràcter excepcional del moviment, ja que no es tractava d’un servei armat obligatori. La reacció francesa ja no contemplava cap mena de negociació i volia donar un caràcter exemplar a la repressió: el 21 de juliol de 1670, Francesc Martí Viladamor, membre del Consell Sobirà, ordenà la demolició d’algunes cases i de les muralles de Prats de Molló i Serralonga, a més d’imposar una llista de multes a setze pobles de la zona. 1674: Complots de Vilafranca, Perpinyà i Cotlliure Les hostilitats s’allargaren encara durant uns quants anys, especialment durant la guerra entre França i Holanda (1672-1678). Cap als anys 1672 i 1673, davant la més que probable guerra franco-espanyola, alguns notables perpinyanesos entraren en contacte amb els caps de la revolta i els demanaren de resistir tant com poguessin. D’aquesta manera, s’esperava que la combinació de la guerra i la revolta permetria una intervenció espanyola i la reunificació del país. El 7 de febrer de 1673, el poble i l’església d’Aiguatèbia foren cremats per les tropes franceses. La lluita prengué un caràcter obertament antifrancès, i així els Angelets col·laboraren amb la monarquia hispànica. Intervingueren en el complot de Vilafranca de Conflent amb l’objectiu de reunificar els Comtats amb Catalunya. Algunes famílies notables del país intentaren participar en una conspiració contra França. El dissabte sant de 1674, Vilafranca, amb les seves autoritats, s’havia de revoltar, i des de la Principat, miquelets i tropes castellanes havien d’entrar per la Cerdanya. Perpinyà i Cotlliure també s’havien d’alçar. La conspiració fou descoberta, i el seu líder, Manuel Descatllar i Dessoler, fou detingut i traslladat a Perpinyà. Sota tortura, reconegué tots els seus actes i fou executat a la plaça de la Llotja el 2 d’abril de 1674. El cap de Descatllar fou penjat a les portes de Vilafranca de Conflent. El seu company Francesc Puig i Terrats fou condemnat a mort i decapitat davant de casa seva; el seu cos fou esquarterat i les quatre parts exposades als quatre punts de la vila. A partir d’aquell moment, les detencions i execucions es feren habituals. Molts altres conspiradors pagaren el seu compromís amb la pèrdua dels seus drets civils i patrimonials. Josep de la Trinxeria i Carles de Banyuls, que havien de tornar a aixecar el Vallespir, s’exiliaren a la Catalunya Sud. La repressió fou duríssima: com a exemple, la població d’Oc-Pi (Py), que havia donat suport als Angelets, fou condemnada a ser totalment arrasada i a sembrar sal sobre les seves ruïnes. Els caps de la revolta que foren detinguts, com Manuel Descatllar (26 anys), Francesc Soler (cònsol de Vilafranca), Carles de Llar i Francesc Puig i Terrats, confessaren tots sota tortura i, culpables de crim de lesa majestat, foren jutjats, torturats i executats. Un cop morts, estrangulats, els caps dels Angelets foren exposats dins gàbies de ferro a les portes de Vilafranca de Conflent i de Perpinyà durant trenta anys. Els béns de tots els condemnats foren confiscats per l’Estat. La por i el terror continuaren durant tot el segle. Aquests fets formen part de la nostra història, i no podem ni volem oblidar-los; malauradament, no figuren als llibres escolars. Havent tingut notícia dels moviments de tropes espanyoles, un oficial francès explicava a Louvois que el virrei de Catalunya havia mobilitzat entre deu i dotze mil soldats, amb l’esperança d’aprofitar el aixecament intern de Vilafranca de Conflent. Cal destacar la participació, en aquestes maniobres contra les autoritats franceses, d’una certa elit rossellonesa: «[…] En aquesta ocasió s’ha vist poca afecció pel servei del Rei entre els pobles d’aquest país; fins i tot hi havia el perill que la conspiració arribés prou lluny per degollar totes les tropes als seus quarters, tot i que sempre havien viscut amb el millor ordre. Us asseguro que aquest afer ha estat molt gran, i que si no l’hagués sabut desviar com ho he fet de lluny, les conseqüències haurien pogut ser molt greus.» La repressió fou implacable i els interrogatoris, llargs i detallats. Com sempre, l’objectiu era donar un exemple. Segons Le Bret, un cop descoberta la conspiració, la dificultat més gran era obtenir testimonis reals i no només declaracions extretes sota tortura. Considerava que els pobles implicats mantenien vincles forts i que, com en el cas dels Angelets, no seria fàcil trobar delators. En una carta enviada a Louvois el 7 d’abril, deia: «En aquest país caldria un bon furaire per descobrir tots els còmplices. No és creïble la consternació que hi ha entre tota aquesta gent des que aquest afer ha esclatat.» Un cop més, alguns membres del Consell Sobirà foren encarregats de conduir les investigacions, cosa que accentuà encara més la distància entre la institució i el poble. De fet, descobriren una “talaia” (infiltrat) en la persona d’un jove estudiant de vint anys que confessà el que sabia a canvi d’una amnistia personal. Carlier reconeixia que «la seva declaració m’ha estat d’un gran ajut». Els francesos comprengueren que havien de controlar els rumors i l’opinió pública, perquè si no, la situació podia escapar-los de les mans. Les autoritats sabien que alguns conspiradors mantenien contactes amb gent de la Principat, cosa que podia provocar intoxicació i agitació entre el poble rossellonès. L’intendent temia que els espanyols aprofitessin la guerra i els fets del Rosselló per excitar una revolta general al país, mentre que Le Bret, encara més bel·licós, advertia que els d’Espanya tenien “intel·ligència amb els pobles del Rosselló”. Expressava obertament la seva desconfiança envers la població local, i temia que la gent que vivia prop de la frontera cregués que els francesos estaven a la defensiva i que aviat arribarien grans exèrcits d’Espanya. Finalment, definia la situació com “l’opinió del soroll” —és a dir, la necessitat de controlar els canals d’informació, fossin els que fossin—, ja que la població semblava predisposada a unir-se a una nova conspiració si els espanyols aconseguien penetrar en el territori. A més de les mesures militars (augment de tropes i fortificacions), la principal reacció de les autoritats franceses fou la depuració dels qui s’havien mostrat contraris a França, tant si era de manera oberta com indirecta. Les execucions i exilis, forçats o voluntaris, foren nombrosos. Segons l’historiador Josep Sanabre, la repressió fou brutal i generalitzada: «No es reduí a castigar unes quantes famílies d’aquella població [Vilafranca], sinó que tingué repercussions en altres llocs del Rosselló, fins i tot a la mateixa capital.» La repressió va ser gran i els interrogatoris, llargs i detallats. Com sempre, la idea de marcar exemplaritat va ser un dels objectius. Per Le Bret, la dificultat més gran un cop descoberta la conspiració era obtenir testimonis reals, i no només aquells provocats per la tortura. Considerava que els pobles implicats, la gent del país, mantenien un fort lligam i que, com en el cas dels Angelets, no seria fàcil que se’ls denunciés. Així deia en una carta enviada a Louvois el 7 d’abril: «On auroist besoing en ce païs cy d’un bon furet pour découvrir tous les complices, Il n’est pas croyable la consternation qu’il y a parmy tout ce peuple-cy: depuis que cette affaire a marqué assurément». Així, una vegada més, seria el torn d’alguns membres del Consell Sobirà de dur les investigacions, amb la qual cosa s’enfortiria una vegada més la distància entre la institució i el poble. De fet, van trobar un talp en la persona d’un jove estudiant de vint anys que va confessar el que sabia a canvi d’una amnistia personal. Carlier reconeixia que «sa déposition m’est d’un grand secours». D’alguna manera, l’aspecte principal que els francesos s’adonaven que havien de controlar, perquè si no les coses se’ls podien escapar de les mans, eren els rumors i l’opinió pública. Les autoritats coneixien les relacions d’alguns conspiradors amb algunes persones del Principat, la qual cosa era perjudicial per la intoxicació que podia provocar entre els pobles del Rosselló. L’intendent es mostrava preocupat davant la idea que els espanyols aprofitessin la guerra i els fets del Rosselló per «exciter une révolte dans tout le pays». Per la seva banda, Le Bret es va mostrar encara més bel·ligerant sobre aquest tema i alertava que els d’Espanya tenien «Intelligence avec les peuples du Roussillon». De fet, expressava clarament la seva desconfiança cap a la gent del país i, també, el preocupava el fet que s’estigués fent creure a la gent que vivia a prop de la frontera que els francesos estaven a la defensiva i que vindrien tropes importants d’Espanya. Finalment, definia la situació que es vivia com: «L’opinion du bruit». És a dir, era conscient de la importància de controlar els canals informatius —qualsevol que fos—, ja que la la població.   semblava estar predisposada a afegir-se a una nova conspiració si els espanyols aconseguien penetrar en aquell territori. A banda de les mesures bèl·liques (augment de tropes i construccions militars), la principal reacció de les autoritats franceses va ser la purga d’aquells que s’havien mostrat contraris a França en un moment o altre. És a dir, les execucions i els exilis —forçats i voluntaris— van ser nombrosos. Alguns historiadors, com ara Josep Sanabre, consideren que la repressió va ser brutal i generalitzada. Així diu: «no es reduí a castigar unes quantes famílies d’aquella població [Vilafranca], ans tingué repercussions en d’altres llocs del Rosselló, fins a la mateixa capital». La repressió hauria continuat durant la guerra, com a mínim fins al 1676, data en què Beaulieu comenta la possibilitat de portar a la pràctica un projecte d’amnistia general per les conspiracions del Rosselló del 1674. La xifra que ens ofereix d’exiliats supera fàcilment les dues-centes persones. A això caldria afegir-hi el centenar de represaliats i condemnats a mort. Tenint en compte que sovint aquestes persones marxaven amb tota la família, el nombre va ser realment enorme.   En canvi, Alain Ayats deixa entendre que si bé els exilis van ser nombrosos, no van ser massius. De fet, es refereix al fet que les adhesions a les revoltes no es van generalitzar i van ser limitades. Alhora, posa en dubte que es tractés d’un sentiment nacional, ja que la solidaritat no va ser general arreu. Ara bé, gràcies a aquesta interpretació, podem entrar de ple en la idea de la «nació fragmentada», és a dir, la consolidació del sentiment identitari per zones afectades: el passatge de la comunitat ètnica a la nació —sentit contemporani— no es podia fer de la mateixa manera a totes les zones del país; apareix aquí la figura de la contraidentitat davant l’agressió a llarg termini. Evidentment, aquests conflictes no es poden observar de manera microterritorial, però tampoc no es pot pretendre que a l’altra banda de Catalunya hi hagués un fort sentiment de solidaritat generalitzat (sobretot des de Barcelona), tenint en compte que des de feia vint anys ja no s’hi patia cap guerra ni cap agressió francesa. També, valorant la rapidesa de les detencions i el caire de la repressió (abril-juny de 1674), com podien les poblacions adherir-se sense cap seguretat a qualsevol aixecament contra França? I és que, de fet, els complots ja no eren un moviment antifiscal, sinó una decisió política d’identitat nacional —amb tots els matisos de l’època que això implicava—; principalment, una adscripció preferent a la monarquia hispànica. Així doncs, els pagesos podien tenir menys motius per revoltar-se: per la por a les repressions i, possiblement, per la manca de motius explícits, com ho eren els fiscals. Per aquesta raó, doncs, els oficials francesos temien els moviments espanyols i l’efecte que la seva propaganda pogués fer entre la població: com haguessin reaccionat els habitants si realment les tropes hispàniques haguessin entrat al Rosselló, de manera contínua i creïble? Aquest era el gran dubte de les autoritats gal·les i dels mateixos profrancesos, atès que algunes d’aquestes temudes reaccions sembla que efectivament es van produir, com ara durant el mes d’agost de 1674. El mariscal Schomberg confirmava l’adhesió de les poblacions veïnes a la tropa espanyola, explicant que els espanyols es mantenien forts al castell de Montesquiu amb només cinquanta homes, gràcies al suport logístic ofert pels habitants: «Il est vray qu’il [l’enemic] a de grands avantages sur nous ayants tous les Peuples pour luy, et nous ne pouvons pas fer aucun mouvement sans qu’il en soit averty […] Cette Infidélité s’estend mesmes jusques sur le Régiment du Comte d’Ille, dont les meilleurs hommes qui sont de ce pays cy se sont allés rendre despuis peu». Possiblement, els anys que seguiren les conspiracions de 1674 van ser un punt d’inflexió en la relació francocatalana al Rosselló i en l’interès de l’assentament de França en aquell territori. Els francesos van descobrir que la manca d’afecció de la població podia tornar-se’ls en contra i calia trobar una solució, en plena època de guerra. La confirmació del seu interès pels comtats, les oposicions incipients, la guerra amb Espanya i la idoneïtat de la frontera pirinenca en les taules militars van portar a realitzar una purga social que, simbòlicament, no havia tingut lloc des dels anys quaranta. Curiosament, són els mateixos catalans profrancesos els qui s’encarreguen de dur a terme aquesta política, per bé que les ordres venien de la cort francesa. Els catalans que governaven al Rosselló es van trobar en una situació unidireccional, ja que, sense possibilitat de retorn, el mètode d’ascens social i de manteniment patrimonial era la total submissió a França, passant per damunt dels seus propis compatriotes. Les fortificacions eren, doncs, un element més lligat a les revoltes i els conflictes del Rosselló: si no es podien tallar els intercanvis d’informació familiars i humans, la barrera militar havia de fer-ho. Ignorem si realment ho va aconseguir, però, en tot cas, va exercir de veritable mètode de dissuasió. A què es va deure la relació que els francesos observaven entre les poblacions del país i la monarquia hispànica? L’afinitat electiva d’algunes zones dels comtats per Espanya podria ser comparada a la que Catalunya va tenir per França el 1640 (que va portar també la monarquia espanyola a exercir una repressió i un control interior des dels anys cinquanta, per por als no adscrits i per demostrar el pes del poder central). Això no indica, però, el grau d’afecció dels catalans del Rosselló pels espanyols ni que no existís un enfortiment de la identitat pròpia en aquells indrets on els conflictes eren més contundents i temporalment més estesos i, per tant, no es pot afirmar una teoria empírica sobre el cas. En els anys posteriors, tots aquests conflictes van tenir uns efectes concrets: un rebuig creixent pel tracte de les autoritats als pobles immersos en els aixecaments i, en contrapartida, l’arrelament d’una desconfiança francesa davant noves possibles revoltes, però ja no per si eren antifiscals, sinó pel que representarien de secessionistes —antifranceses i en pro d’un retorn a favor d’Espanya (això sempre als ulls de França)—. Evidentment, fins a quin punt els que havien participat en una revolta o altra esperaven realment l’ajut espanyol? Creiem que, amb el temps i els contactes dels caps de la Revolta dels Angelets —Trinxeria—, per exemple, l’estratègia final portava cap a una intervenció de l’exèrcit hispànic. S’evidenciava, tal com la historiografia —coincident per una vegada— ha demostrat a bastament, una solidaritat veïnal i comunitària semblant a una consciència identitària col·lectiva davant del francès, ja que l’agressió (fiscal i militar) va superar el fet puntual i l’anecdotisme i va perdurar durant més de cinquanta anys. Aquesta reacció, però, mostrava l’elecció de ser dins la monarquia espanyola abans que no pas dins la francesa? Era una elecció d’identitat política a través d’una afirmació d’identitat col·lectiva: la preferència davant la impossibilitat de l’autoafirmació. De la mateixa manera, la por que tenien els francesos es convertí en desconfiança i en un augment del control: les zones per on penetraven més fàcilment les tropes espanyoles, la Cerdanya i el Conflent, es convertiren en un territori gairebé fortificat i d’impossible conquesta pels espanyols —d’aquí la funció de Mont-Louis.   La revolta fou més que una qüestió de descontentament antifiscal per França. Si bé és cert que altres aixecaments d’arrel semblant havien portat el caos en altres zones del regne (Bretanya, Llenguadoc), cap no s’havia caracteritzat per convertirse en un pont per la invasió de l’enemic, ja que els revoltats enterbolien les forces franceses. Això no volia dir, però, que els habitants dels comtats preferissin els espanyols als francesos.   Les tropes del rei d’Espanya va creuar la frontera i prendre el Fort Bellaguarda (principis de 1674). Van controlar una gran part de la Catalunya Nord (Cerdanya i Vallespir, part del Rosselló i el Conflent). No va ser fins al 1675 que el comte de Schomberg va recuperar Bellaguarda i els va expulsar definitivament. La Catalunya Nord fou envaïda per les tropes reials i la repressió va atènyer tota la població: empresonaments, condemnes a galeres, execucions, confiscació de béns, multes radicals als municipis (la de Prats de Molló fou de 3.500 lliures, la de Sant Llorenç de 1.600...). La revolta es considera finalitzada el 1675. Els odis i el cost de la repressió arribaren a tal punt que el monarca francès va intentar bescanviar els Comtats nordcatalans per Flandes, però el rei espanyol s'hi negà. La revolta completament acabada, el rei de França va renunciar a aquest intercanvi durant les negociacions del tractat de Nimega, que va posar fi, el 1678, a la guerra d'Holanda. Aquesta és l’única imatge conservada de Josep de la Trinxeria. Oli realitzat per encàrrec, juntament amb un altre del seu fill Blai, l’any 1726. Tot fa pensar que fou ell mateix qui la va encarregar. (Museu Can Trincheria, Olot)   Conclusions Quin interès pot tenir aquesta revolta pels historiadors d’ara? En primer lloc, el seu significat pot aportar dades i interpretacions d’adscripció política i social molt més reveladores que no pas el seu exclusiu contingut polític. És a dir, el que els revoltats podien pensar, o allò pel que creien que es revoltaven contra les autoritats —a banda que el motiu pogués haver evolucionat amb els anys—, podia tenir un pes menys important que la interpretació que en feien les potències europees, entre elles les directament implicades foren França i Espanya. Si bé hi ha hagut un debat sobre el caràcter nacional o antifiscal —o totes dues coses— de la Revolta dels Angelets, poc sovint s’ha procurat fer abstracció i intentar esbrinar com va ser percebuda la rebel·lió des del nou centre polític francès. És a dir, seria convenient traçar els ponts entre el significat i el significant de la revolta i d’allò que l’envoltà. Per la nostra part, entenem que l’inici del moviment es degué ben bé a una reacció de la població contra decisions políticofiscals, tot i que a llarg termini la interpretació de la revolta mateixa podia evolucionar. Els exemples que se’n desprenen són, per les seves característiques, didàctics per tal d’arribar a entendre la cohesió autòctona davant d’un enemic comú i persistent, però en cap cas empírics i representatius d’una identitat global qualsevol. Les terres del Rosselló són certament un cas adient per atendre aquestes observacions. Podem pensar, doncs, que aquest l'impost de la gabella i els seus efectes van ser suficients per desembocar en una revolta? Amb els plantejaments de conscienciació identitària que la guerra havia provocat, el rebuig global del francès al Pirineu català es consolidà i, si bé la revolta tenia efectivament un caire antifiscal, la intermediació d’actors que provenien de mons diversos —traginers, miquelets, pagesos, nobles, capellans— atorgava un esperit general al moviment. Tanmateix, com acostuma a passar, uns manaven i els altres seguien. De la mateixa manera, però, podem entendre que la benevolència i la complicitat de les poblacions amb els revoltats representava una mena de suport passiu amb la rebel·lió, ja que es tractava de gent del poble o per un comportament contra l’Estat. Quin seria, doncs, aquest Estat centralitzador? Tenia prou consciència la població per definir i distingir entre el tipus d’estat, l’enemic i el compatriota? En efecte, eren persones del país que lluitaven contra un enemic comú. En tot cas, com dèiem al principi, de poc serveix adoptar una interpretació històrica o una altra, ja que la visió exterior —dels que detenien el poder: França— podia tenir un pes més gran i aportar dades noves sobre el que realment va significar per ells aquesta revolta. Tanmateix, per entendre la relació d’aquestes interpretacions amb els fets que es van produir, és necessari observar els moments clau d’aquest conflicte. Així, amb els primers incidents que van tenir lloc a Sant Llorenç de Cerdans, el mes d’abril de 1663, s’inicià la persecució del comerç convertit en contraban i, doncs, la detenció de traginers del sud i del nord dels Pirineus. El visitador general de la gabella va iniciar les detencions que van provocar una reacció en cadena de detencions i venjances, certificades amb l’assassinat de tots els guardes de la gabella que es desplaçaven sense protecció. Per la seva banda, el Consell Sobirà va reaccionar enviant a Arles el seu president, Francesc de Sagarra, i el conseller Francesc Martí Viladamor. Les formes i maneres violentes de Sagarra eren ja prou conegudes i «reputades» aleshores. Resulta interessant remarcar que, a partir d’aquell moment, els treballadors de les fargues es van unir als revoltats i que les universitats locals no van emprendre cap acció legal contra els rebels. El terror desenvolupat per la repressió sagarriana va motivar els acords i les solidaritats entre molts pobles, segons l’estudi de Evelyne Erre-Masnou i Maryse Espin. Així, per exemple, durant l’aixecament de Sant Llorenç de Cerdans el maig de 1663, els habitants de localitats veïnes com ara Serrallonga, Costuges, Menera i Vilaroja hi van arribar unes quantes hores més tard en sentir les crides de socors. Segons Erre Masnou i Espin, els actors principals de la revolta fins al 1665 van ser pagesos que, de manera més o menys espontània, van prendre les armes contra l’opressió econòmica i social, sense cap mena d’organització, si no era el coneixement del territori com a avantatge davant dels soldats. El sentiment de solidaritat hauria permès als habitants protegir-se, és a dir, es tractava d’una reacció d’autodefensa: «via fora lladres i gavatxs» o «a carn, a carn» eren algunes de les expressions més recurrents16. Lògicament, els crits i les denúncies de la població tenien com a objectiu els francesos i, més precisament, els soldats i els recaptadors de l’impost. De fet, la majoria dels actors dels aixecaments locals formaven part del cos vilatà, malgrat la presència d’alguns nobles rossellonesos. Els integrants per sectors de la revolta van ser traginers (els primers afectats i també els primers sospitosos de la revolta per les autoritats); clavataires (treballadors de les fargues i els martinets), els quals van agafar el lideratge de la revolta (es tractava d’un grup coherent i solidari, que treballava colze a colze, i tenia doncs una certa consciència col·lectiva, a més, tot i tenir menys contacte amb els soldats, els clavataires podien cristal·litzar les seves idees a les fargues i així passar a l’acció); pagesos (no formaven un grup homogeni, però intervenien molt individualment); dones (un grup sovint oblidat per la seva transparència, però que intervingué passivament en la revolta); i, per últim, infants i adolescents (van tenir un rol important, ja que els soldats desconfiaven poc d’ells). Finalment, sorprèn el nombre relativament petit de participants en la revolta i com van ser capaços de poder mantenir en dubte l’autoritat de França al Vallespir. Resulta clar que, sense el suport popular —actiu i passiu—, això no hagués estat possible. I és que la lluita era general i un afer de tots. La relació del conflicte amb la guerra esdevé clau, com també ho són els efectes contraidentitaris sobre la població. França veia un perill real en la revolta, tal com ho demostren les reaccions que hem vist que van tenir lloc, tot i que en un primer moment van deixar que fossin els seus compatriotes del Consell Sobirà els que se n’encarreguessin. El debat historiogràfic se centra sobre la natura real de la revolta: antifiscal o nacional. Va ser Philippe Torreilles qui va recuperar la memòria històrica de la Revolta dels Angelets a principis del segle XX. Des de llavors, aquesta història va deixar de ser un tema estrictament popular per ser debatut en l’àmbit dels estudis històrics. Molt ha plogut des de llavors i les interpretacions han anat abandonant el seu caràcter llegendari. Amb tot, continua aquesta sent una revolta gairebé desconeguda o omesa per la historiografia francesa. Un cosa és segura: l’extensió i la durada del conflicte solidificaren una ideologia massa espargida i que no pot tenir una lectura aïllada i local, sinó que ha de ser inclosa en el llarg conflicte franco-espanyol i en la continuació d’un sentiment antifrancès que existia als comtats des de molt abans que a d’altres zones geogràfiques de Catalunya. No vol dir, per tant, que aquesta fos la representació d’una construcció mental i nacional, però sí l’expressió de la identitat pròpia davant de l’altra que és rebutjada. El cas del Rosselló podia fer témer, efectivament, que la revolta es convertís en una revolució —una separació— contra França. D’aquesta manera, entenem que l’enviament de grans contingents militars a les zones més conflictives es pot explicar com una voluntat per tal d’acabar amb una revolta que havia estat interpretada com alguna cosa més que una revolta antifiscal. De fet, la durada i la consistència de la rebel·lió va provocar una desconfiança a llarg termini de les autoritats franceses cap a les poblacions de la frontera pirinenca. El moviment armat dels Angelets creà un precedent cabdal en les relacions entre els rossellonesos i els francesos, en el moment en què la província va ser annexada per França, i va marcar la memòria tant dels uns com dels altres. Per la seva banda, Alain Ayats considera que «la Revolta dels Angelets no va plantejar problemes militars seriosos». Aleshores, ens podem plantejar dues qüestions: si realment França no hi va veure cap perill, ¿com és que es va decidir desenvolupar amb urgència una frontera militar als Pirineus durant els anys setanta? I, ¿com és que trobem documents, encara després de la Guerra d’Holanda, on les autoritats franceses encara manifesten una gran desconfiança cap als habitants de les muntanyes del Vallespir i espressen la necessitat d’un reforçament del control per no retrobar-se amb una nova revolta d’Angelets que pogués provocar una secessió? A la primera pregunta, el mateix Ayats hi dóna resposta dient que és arran de la revolta que els francesos decideixen controlar la frontera més eficaçment. Per tant, la revolta —nacional o no— va fer adonar les autoritats franceses del perill que representava per si mateixa i pel lligam que es podia establir amb les terres del sud36. Manifestament, la identitat antifrancesa de la revolta portava a un enfortiment de la identitat local; un «fet local» que podia esdevenir ampli a mesura que el conflicte amb el francès s’allargava en el temps i en l’espai català. (text de l'Òscar Jané Checa, 2004)   Al crit de «Via fora, lladres i gabatxs!» i «Visca la Terra» s’organitzen grups armats arreu del territori, els catalans són un poble acostumat a l’ús de les armes i experimentat en la guerra guerrejada. Els Angelets de la Terra són un cos armat, organitzat tècnicament i tàcticament seguint els sistemes habituals d’autodefensa del país, com els sometents, miquelets, etc. coneixen molt bé el terreny, molts d’ells són traginers de sal, gaudeixen de suport popular i saben treure partit de l’armament lleuger amb pany de pedrenyal i la llibertat de moviments que els hi dóna el fet de no combatre com un exèrcit reglat. En aquesta imatge, mostrem diferents tipus de combatents, des de caps militars de diferents nivells com de combatents de base i les armes que els hi eren pròpies. Un fet singular és que com a distintiu portaven una peça de roba de color blau de l’anomenat “blauet”, tant podia ser una ploma, les calces, unes mitges, la faixa, la barretina o la capa. Alliberen poblacions senceres (prats de Molló, Arlès, Ceret, etc.) i provoquen moltes baixes entre les tropes franceses i els gabellots (recaptadors de l’impost) i el 1669 l’anomenat Compromís de Ceret, pel qual els funcionaris de la sal no farien més inspeccions i s’entendrien amb els Consells de cada poble per a la venda de la sal. Però les autoritats no respecten el mateix tracte amb la resta de territoris i la revolta es torna més cruenta encara. Els Angelets intervenen en la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674) per assolir la reunificació del Principat. Dissortadament, la conspiració és descoberta. La repressió s’estén a tota la població fins a un paroxisme insuportable també per la monarquia francesa que arriba a oferir al rei de les Espanyes una revisió del Tractat dels Pirineus, Lluís XIV proposa insistentment (entre 1668 a 1677) bescanviar els comtats catalans per Flandes. Josep de la Trinxeria és el comandant dels Angelets. Membre d’una família de burgesos, paraires, i notaris de Prats de Molló i, abans de 1640, amb drets reials diversos i propietats a la Garrotxa i el Vallespir, dedicà la seva vida a lluitar heroicament per la reunificació del Principat. Gaudí d’un gran prestigi entre la població i és un dels impulsors de la conspiració de Vilafranca de Conflent. Mor en combat el 1689 durant una de llurs habituals incursions als territoris de la Catalunya Nord per fustigar als ocupants francesos que organitzava des de la seva base operativa a Olot, on era refugiat des de 1674. Fent una anàlisi estilística de les dues pintures es veu clarament que foren obra del mateix pintor. La data de realització basant-nos en l’estructura formal del vestit de tots dos personatges que per cert són idèntics, ens permet assegurar que és la pròpia del moment de l’encàrrec, seguien la moda del 1726, trenta-set anys després de la mort d’en Josep, entremig ha plogut una mica, han passat la guerra dels Nou Anys, la Guerra de Successió, la desfeta del 1714, l’adveniment dels Borbons i els decrets de Nova Planta. Per arribar a aquesta conclusió només cal centrar-nos en la peça principal del vestit com és la casaca, solapada amb la botonada distribuïda de dos en dos, amb la gira de la màniga fins a l’alçada del colze i la disposició de la botonada de la butxaca. Conclusió, el vestit que porta en Josep de la Trinxeria que va viure entre el 1630 i el 1689 ens diu clarament que no té res a veure amb el que hauria pogut portar en algun moment de la seva vida i menys durant la revolta dels Angelets.   Malauradament aquest fet no té res d’estrany com es pot comprovar en altres col·leccions de retrats familiars, tots els que representen personatges anteriors al moment de l’encàrrec mai no s’arcaïtzen ni es fa la més mínima recerca documental de com haurien pogut anar vestits. Com a molt s’hi pot incorporar algun detall que fos característic de la persona, en aquest cas ens atreviríem a dir que podria ser el bigoti, caragolat cap a dalt, que de ben segur els seus descendents recordaven de l’avi Josep. La resta els hi era indiferent.   Josep de la Trinxeria com cal – Restitució rigorosa Per a la correcta recreació del personatge ens hem basat en la descripció del seu vestit feta el 1673 i recuperada per Alain Ayats en el seu llibre Les guerres de Josep de la Trinxeria diu: «portait un habit de drap fonçé avec un galon d’argent et un chapeau à la francaise avec des houppes» complementada per les imatges de diverses fonts iconogràfiques contemporànies que ajuden a veure l’estructura formal del vestit I la manera de portar-lo. Es correspon amb el nivell social benestant segons la biografia del personatge. Porta els cabells llargs seguint el costum del moment, bigoti caragolat cap a dalt respectant el quadre familiar. Casaca fins a mitja cama (l’habit) amb les mànigues obertes deixant veure la camisa, galonada per vores i costures. Botonada pel davant. A la cintura una corretja amb la doble finalitat de ser ornamental I funcional per portar-hi l’armament. Una capa a sobre de l’espatlla esquerra que, seguint l’estil de l’època, li embolica la mà dreta amb la qual aguanta el barret (chapeau) a la francesa. Calces del mateix drap estretes tancades amb cintes i uns borseguins alts amb guardapols. Les botes porten el guardapols que subjecta l’esperó per quan va dalt del cavall. Armat amb una espasa de guardamà de tassa penjada per un taalí de cuir, una xispa de 3 pams i una altra de curta amb la seva corresponent bossa per pedres i bales així com un flascó amb dosificador per portar la pólvora. Durant la guerra entre França i Holanda, la monarquia hispànica fou aliada del sacre imperi, motiu pel qual facilità l’aixopluc d’en Josep de la Trinxeria que rebé patent de coronel de Miquelets. Per no fer més extens aquest text, hem obviat els detalls heroics dels fets d’armes d’aquells que van ser considerats com els últims defensors de les llibertats catalanes a la Catalunya Nord i sacrificaren llur vida per desfer la desmembració del Principat. Seria quelcom del tot imperdonable que restin a l’oblit, no trobeu?…   (text de Francesc Riart i Jesús Lloria amb el suport de Vibrant)